BESLLUMS I CAIRES

(Homenatge al poeta Salvador Espriu)

Regiro imatges:
branquillons primerencs
obren camins.
Respiro el verd gustós:
s'estén la primavera.

Finestra oberta:
passes i viaranys
prop la riera.
S'ajeu la son del camp
al vitrall de l'estiu.

Ressona el mar:
batecs d'ales d'escuma
cerquen el sol.
S'alcen parets de nacre
i laberints minvants.

Llum divergent
enrojola la tarda.
Passejo sol.
Puja la lluna nova
per dreceres de fosca.

Besllums i caires
perfilen rastres vius,
mots que no fugen.
S'arrelen al paper
imatges escairades.

L'arbre adormit
talla bocins de cel:
la tardor s'alça.
Entra l'ample silenci
per les tiges callades.

Sentor de pinyes:
l'arbre de llum aroma
la cambra buida.
La nit obre a l'hivern
espais de claredat.

Flames d'argent
basteixen llum novella,
claror creixent.
Ones tracen camins
per cabals de blavor.

Tanquen la nit
traços de colors plens.
Mirall endins
es reflecteixen mots
que engendren l'infinit.

Mots recordats
es gronxen en cançó:
somriu el mar.
La lluna encén llençols
amarats d'enyorança.