ÀMFORA

Tant ha donat el meu cor,
tan poc ha rebut
que avui se sent buit
i oblidat
com una vella àmfora.

EL PLOR DEL BOSC

Hi ha un plor que neix de l'absència.
Un plor mil·lenari que sap del temps
que triga el bosc a créixer.
I cap destral no pot emmudir
el clam de cada soca mutilada,
perquè la soca recorda al seus botxins
l'edat gravada als cercles concèntrics
de cada arbre absent.