MIRADA QUIETA

TAN SOLS NATURALESA

COSMOS

Avui tan a prop

semblen Júpiter i Venus,

la Terra, tan lluny.

Emplenen l'espai

bocins dels astres antics.

Noves llums al cel.

Els coets esclaten.

Confonen les llums de nit

d'aquest bell estiu.

A TOCAR DEL CEL

Apunta una llàgrima.

Entre les fulles groguenques

la blava viola.

Estels prop del cim.

En un clot de la muntanya

blanques flors de neu.

Un sàtir al bosc.

D'entre la tendra fullaca

treu cap l'ou de reig.

CUQUES

Aire fresc al bosc.

En la plenitud d'estiu

les cigales brunzen.

Ara la formiga

porta un gra de blat al niu.

Ningú li diu com.

En la nit d'estiu

els fanalets parpellegen.

Arnes cercant llunes.

VIDA PETITA

Lluny de la crisàlide,

la papallona no creix,

però pot volar.

Consol d'enemics.

Clava l'agulló l'abella

un cop i mai més.

S'esllangueix el temps.

Llavis ajacen la terra.

Rogenca és la fulla.

MAR I MUNTANYA

Just sortit de l'ou

de tant alliberament

el pollet s'espanta.

La blanca gavina

jeu sobre el mar de tardor,

just ara que plou.

Oculta la neu

els sots de l'alta muntanya,

i l'isard no hi cau.

APRENENTATGE

L'infant ja no plora

i la mare amaga el pit

amb gest de triomf.

Ara l'infant juga

amb petxines i conquilles.

Lliçó de ciència.

D'entre els núvols blancs,

un raig de sol surt, de sobte,

i l'infant somriu.

TAN SOLS HUMANITAT

ENCARA INFANT

Entre jo i la mare

un moment d'eternitat

quan la veig feliç.

No és trist el capvespre.

Un raig de sol il·lumina

el retrat de l'avi.

Hora de dormir.

Entre l'avui i el demà

el meu cap oscil·la.

VEU TRENCADA

A dalt del castell

l'enxaneta és el més jove

i el qui més arrisca.

Tremola una mà.

Les cordes del violí

tremolen també.

No escolta ningú

la veu que crida en la nit,

i la veu no calla.

SENTORS

Ara ens adonem

del perfum del llessamí.

La mare somriu.

La nit de Nadal,

amb la infantesa tan lluny,

encara creiem.

El full arrencat

és ple de bonics poemes,

i no ho sap ningú.

REFLEXOS D'UN MIRALL

Perduda innocència.

Com l'esfinx sense secrets

veig ara la dona.

Amb precisió

mesuren el pas del temps

les meves arrugues.

Últim pensament

a les portes de la mort.

Seguiré pensant?

MEMÒRIA

Despunta l'albada.

Encara que no ho vulguem

tot serà com sempre.

Ara el record torna.

Ja dues boques s'ajunten

en la nit d'estiu.

Encara somrius.

Mostres l'infant que vas ser

per fer-nos contents.

NUESA

L'escalfor del sol

tempera les mans del cec,

i ho sap l'estimada.

Dos cossos es troben

en la freda nit d'hivern,

i la lluna es mostra.

Resplendeix la lluna,

i dos ulls curulls de llàgrimes

no poden veure-la.