VENCENT OBLITS

 Vivint amb la mare

Entre jo i la mare

un moment d'eternitat

quan la veig feliç.

Estimo també,

ara que la veig somriure,

les mans de la mare.

Jo ja no sóc jo

ni la mare és ja la mare

si ens discutim tot.

Mentre es maquillava

he retrobat al seu rostre

la mare de sempre.

No ha de témer res

qui és savi no pel que diu

sinó pel que calla.

Em miro al mirall.

Des del fons de la memòria

un nen em somriu.

Una estrella al cel

ens retorna l'esperança

perduda tants cops.

Reviscut dolor.

Sovint em trobo perdut

quan la mare em renya.

Quan veig la Mihoko

se'm fan presents les aromes

de les flors ocultes.

La mare essent dona

no vol dones al voltant.

Etern femení.

Junts hem crescut tant

que ja se'ns ha fet petit

l'amor que ens teníem.

Al parc en penombra

no s'escoltaran rialles

fins que torni el sol.

El foc no ha vençut.

A les pinyes abrusades

les llavors són vives.

Carícia dolça.

Història reviscuda

en un gest petit.

Ja no hi és el pare

per oferir una rosa,

i jo tan petit.

Retrobo la mare

a cada racó de casa

en ordre perfecte.

Lluny de passions

avui demano al Bon Déu

un altre Nadal.

Xavier Martí García

2016