
SUÏCIDI
Sento que entorn de mi l'anella es tanca.
El cercle es redueix, la rosa plora,
i en caure cada pètal marca l'hora
de la propera llum de lluna blanca.
No em puc queixar de res, que res no em manca:
tinc la rosa de sang que el pit decora;
tinc les virtuts que tinc (puc deixar fora
les que em vesteixen de persona franca).
Deso en un llac tranquil de primavera
penyores de l'amor que tu em donares;
deixo gotes de sang, gesta darrera
d'emmanillats canells i de mans clares
que cercaran un glop de llum sincera
pels camins d'un pecat que doldrà als pares.
El cercle es redueix, la rosa plora,
i en caure cada pètal marca l'hora
de la propera llum de lluna blanca.
No em puc queixar de res, que res no em manca:
tinc la rosa de sang que el pit decora;
tinc les virtuts que tinc (puc deixar fora
les que em vesteixen de persona franca).
Deso en un llac tranquil de primavera
penyores de l'amor que tu em donares;
deixo gotes de sang, gesta darrera
d'emmanillats canells i de mans clares
que cercaran un glop de llum sincera
pels camins d'un pecat que doldrà als pares.