Un poema d'ahir mateix:

DEMÀ

Hi aniré demà

quan el treball el pugui fer

i la son no se'm posi a les orelles.

Hi aniré demà

quan el que pensi ningú

no tingui ja cap transcendència.

Si la gesta és molesta,

per tot el que em resta,

hi aniré demà.

Hi aniré en silenci

amb determinació i raó,

fart de sentir les frases buides

de significat,

de drets inventats,

de rialles sarcàstiques

de gent que empesta la terra.

Hi aniré seriós. No em caldrà dir res,

ja què totes les peces encaixaran.

Molta gent mirarà cap al cel

somrient, mentre els cínics vomiten.

Llavors jo, potser, estaré ja satisfet

com el qui ha atès la il·luminació.

Xavier Martí

Un poema d'abans d'ahir:

ALGUN DIA, TU

Guardaré les meves celles arrufades

junt amb un bon recull de desenganys

tots pastats per mans expertes d'ignorants

que, inconscients o sàdics, somreien quan pensaven

que no me'n sortiria, per quan et vulguis fer veu.

I guardaré les visions d'un adolescent

junt amb el feix de moments idiotes

que molts savis s'esforçaren a proporcionar-me,

perquè jo era el més gros que hi havia al món,

per quan tu vulguis ser veu.

Quan tu vulguis ser veu i et facis veu,

deixaràs d'un cop tots els manuals

que arrossegues per combatre la injustícia,

per cridar la llum que hauràs après

junt amb el nom de qui sempre ha volgut

tenir-te a prop quan tu vulguis.

Xavier Martí

PER L'ANIVERSARI DEL MEU AMIC POETA

ANTONI OTAL GARCIA

QUE VA NÉIXER EL 16 DE JUNY DE 1947