EL
NOSTRE PA
Com
ja sabeu jo sóc un nostàlgic:
Oh,
rieres i boscos de la meva infància!
Oh,
la il·lusió de llevar-te en aquell poble
sense
més obligació que divertir-te!
I
fer salut: pels matins, les caminades,
al
migdia, banyar-te a les gorgues,
a
la tarda, berenar pa amb xocolata.
I
el pa era especial. Amb el pare anàvem
a
la fleca a comprar els llonguets,
i
el forner els feia com havia après del seu pare
i
del seu avi. I cada llonguet, diria jo,
que
era idèntic al de la tarda anterior.
Si
més tard plovia, contemplàvem la pluja
arrecerats
i abrigats amb els jerseis
que
teníem per abrigar-nos en tardes com aquella.
A
la nit, si parava de ploure
anàvem
a caçar cargols pels corriols.
Oh.
com recordo aquells dies
en
què el temps semblava infinit!
Si
sabéssiu que revisc aquells dies feliços
quan
sento que el meu present em fa patir!
Xavier Martí Imatges de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)
Embriac
