lunes, 31 de enero de 2011

ESQUIZOFRENIA


Tengo esquizofrenia. Quisiera hablar desde mi experiencia personal con dicha enfermedad. Fui educado en una familia católica practicante. Durante mi vida me ha movido y me ha permitido seguir adelante la esperanza que exista un lugar donde el dolor acabe. Tuve mi primer brote de la enfermedad —los psiquiatras lo denominan autorreferencial— justo antes de incorporarme al servicio militar. Sin embargo, estuve quince meses sirviendo en un regimiento de infantería  del ejército de tierra español.
            Ahora tengo cuarenta y ocho años. He pasado muchos años de mi vida buscando la panacea. He sufrido mucho, porque las expectativas que mi familia había puesto en mí, al igual que mi autoexigencia, eran muy grandes. Quizá el paso de los años me ha permitido renunciar a muchas cosas que una persona sin esquizofrenia consideraría esenciales en su vida     
            Yo nunca he perdido la esperanza, y he encontrado en la escritura un medio para expresarme. La asociación Ressorgir de Barcelona, me ha facilitado las herramientas para poder seguir escribiendo. Además ha facilitado a todos mis compañeros de la asociación, que también tienen esquizofrenia, los medios para poder expresarse de una manera socialmente aceptada, lo cual no es fácil para las personas que tenemos esta enfermedad.

viernes, 5 de noviembre de 2010

ÉREM CINC













Érem cinc cors bategant.
Érem cinc flames
d'un foc al camp.
Érem cinc branques
d'un arbre carnal.
Hem rigut, hem ballat,
i han caigut les fronteres
del nostre cos material.
Érem cinc esperits
com els cinc dits d'una mà.

lunes, 11 de octubre de 2010

SEXTINA A JOAN BROSSA


Amb mots ben clars, no amaga que la vida
és art i és joc, i sempre és una festa,
i l'amistat entre remors i pobles
neda en un ball de músics sense cordes,
i, mentre el cor s'oblida del seu deure,
basteix la son d'escarabats i cartes.

Ell et fa creure en la unitat dels pobles
i en l'amistat que creix a dins les cartes,
i et diu com s'ha de celebrar la festa
tot escoltant la prèdica de cordes,
preservant sempre, per damunt del deure,
el natural desordre de la vida.

Un salacot és un barret de festa,
i una garlanda neix per unir pobles.
i un peix vermell s'oblida de la vida,
i una gitana et vol tirar les cartes,
i ser pallasso es converteix en deure,
i el teu destí depèn de dues cordes.

Un braçalet ha emmanillat les cartes
i un llapis negre està perdent la vida
quan un ou dur és un motiu de festa
i les sabates són cabdells de cordes,
perquè estem farts de la buidor del deure
i prenem part en el complot dels pobles.

Ell ha mostrat que no hi ha cap més deure
que transformar la veritat dels pobles.
jugar amb un extens ventall de cartes,
col·locar el poder contra les cordes,
saber gaudir del que resta de vida,
i que aquest món no sempre és una festa.

El titellaire mou les seves cordes
a l'escenari que és la seva vida,
i som titelles còmplices per deure
del transformista que es presenta als pobles,
i fent l'ullet diu que ha acabat la festa,
i amb l'últim buf, cau el castell de cartes.

Fa sonar cordes per servar la festa,
i juga a cartes per l'amor dels pobles,
i vol la vida per damunt del deure.