VENCENT OBLITS

Als meus ulls oberts

un moment d'eternitat

quan la veig feliç.

Estimo també,

ara que la veig somriure,

les seves mans suaus.

Sovint ens perdem

en renys i discussions

i el temps no s'atura.

Mentre es maquillava

he retrobat al seu rostre

els seus ulls de sempre.

No ha de témer res

qui és savi no pel que diu

sinó pel que calla.

Em miro al mirall.

Des del fons de la memòria

un nen em somriu.

Una estrella al cel

ens retorna l'esperança

perduda tants cops.

Somni recurrent.

Sovint em trobo perdut

enmig de la gent.

Quan la veig passar

se'm fan presents les aromes

de les flors ocultes.

Essent una dona

no vol dones al voltant.

Etern femení.

Junts hem crescut tant

que ja se'ns ha fet petit

l'amor que ens teníem.

Al parc en penombra

no s'escoltaran rialles

fins que torni el sol.

El foc no ha vençut.

A les pinyes abrusades

les llavors són vives.

Carícia dolça.

Història reviscuda

en un gest petit.

Ja no hi ha ningú

per oferir una rosa.

Perviu el dolor.

Retrobo el seu tacte

a cada racó de casa

en ordre perfecte.

Lluny de passions

avui demano al Bon Déu

un altre Nadal.

Xavier Martí, 2016

 








ENLLAÇ EVA I OMAR

Heu conegut algú més dolç que l’Eva?,

hi ha algú en el món més bo que el seu Omar?

Tots celebrem avui, per causa seva,

i no ens cansarem mai de celebrar,

que en el dia d’avui s’han de casar

i els seus destins són un a partir d’ara.

Deixeu-nos als qui som solters encara

desitjar tota mena de ventures

i, si pot ser, nous plors de criatures,

a Eva i Omar, que unint-se en aquest dia,

han fet real la seva fantasia,

tot avançant-se a les unions futures. 

ENSOMNI VERD

Trepitjo amb tu la platja de la vila,

i els nostres peus caminen sobre brasses.

La llum d'estiu sobre la mar titil·la

i el teu esguard m'il·lumina les passes.

Al bosc proper ja brunzen les cigales

per refrescar tot l'aire que respiren.

Els pins pinten de verd les dolces cales

per al descans dels ulls que les admiren.

Tu i jo voltem la dona marinera,

i ens prometem que hi tornarem un dia.

Pugem els esglaons a la carrera

i fem volar la nostra fantasia.

Però ara aquí, a sota la figura,

estic ben sol, de mi ningú té cura.