POTSER NOMÉS UN SOMNI INTENS

Cada nit em disposo a reprendre la mili,

cada nit retrobo el sergent Romer.

El pati d'armes és ple de soldats que desfilen,

però jo no reconec ni els soldats ni el lloc.

Cada nit escullo llitera al dormitori,

em poso els meus galons i començo a saludar.

En el somni, ja és la meva tercera mili

i conservo els galons pintats de roig i negre,

perquè, tot i el temps d'absència, encara sóc caporal.

Molts soldats em saluden, perquè sóc un veterà,

i jo pregunto al sergent si, per l'edat que tinc,

no podria anar-me'n a casa,

i el sergent Romer, entre somriures,

em diu que m'hauré de quedar.

Penso en el somni si sempre,

mentre visqui, estaré recomençant.

Xavier Martí

RENDICIÓ

Ella està atrapada en una xarxa

que tot just li permet respirar i obrir els ulls.

Tanmateix, té força encara per somriure

i lluitar contra un destí estrany.

Moltes pregàries han estat oferides,

per poder rescatar-la de la xarxa despietada.

Als que ens quedem aquí

ens sembla injust, sense sentit,

però algun dia també haurem de rendir-nos

quan el Pare ens cridi,

per vèncer després quan haurem travessat la línia fina

que separa la vida terrenal d'una altra molt més alta.

Xavier Martí, 10/06/2020