RES NO ÉS MESQUÍ (NADA ES MEZQUINO)

«Res no és mesquí, ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit, i la rosada és clara, que el sol surt i s’ullprèn, i té delit del bany, que s’emmiralla al llit de tota cosa feta, res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada, i l’onada del mar sempre riu, primavera d’hivern, primavera d’estiu, i tot és primavera i tota fulla verda eternament, res no és mesquí, perquè els dies no passen, i no arriba la mort ni si l’heu demanada, i si l’heu demanada us dissimula un clot, perquè per tornar a néixer necessiteu morir, i no som mai un plor, sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja, res no és mesquí, perquè la cançó canta en cada bri de cosa, avui, demà i ahir s’esfullarà una rosa, i a la verge més jove li vindrà llet al pit»[1].

«Nada es mezquino, y ninguna hora es escabrosa, ni es oscura la dicha de la noche, y el rocío es limpio, porque el sol al salir se hechiza, y desea el baño, porque se refleja en el lecho de todas las cosas, nada es mezquino, y todo es bueno como el vino y la mejilla morena, y la ola del mar siempre ríe, primavera de invierno, primavera de verano, y todo es primavera, y todas las hojas están verdes eternamente, nada es mezquino, porque los días no pasan, y no llega la muerte aunque la hayas pedido, y si la has pedido te disimula un hoyo, porque para volver a nacer debes morir, y nunca somos llanto, sino una sonrisa fina que se abre como los gajos de una naranja, nada es mezquino, porque la canción canta en cada brizna de cada cosa, hoy, mañana y ayer se deshojará una rosa, y a la virgen más joven se le llenarán los pechos de leche»[2].

---

[1] Op. Cit. “Res no és mesquí”, Joan Salvat-Papasseit, Poesies, Editorial Ariel, Barcelona, 1962, pàg. 53. 

[2] Op. Cit. “Res no és mesquí”, Joan Salvat-Papasseit.