SENY I RAUXA
Si la vida
és com un teatre, jo conec dues maneres de prendre-la i
representar-la, les dues basades en l'absurd: la de les obres de
Ionesco i la de les obres de Kafka. La primera critica la
impossibilitat que les relacions entre les persones responguin a cap
pauta lògica, i en llegir-ho provoca la rialla del lector, per la
desenraonada comicitat dels diàlegs. En les obres de Kafka, la
crítica és més sòrdida, i el lector queda colpit per la
impossibilitat que les víctimes escapin a uns botxins que actuen
degut a
unes conviccions, la crueltat de les quals també és
gratuïta.
Els coneguts
seny i rauxa catalans poden degenerar en aquestes dues vessants de
l'absurditat. La rauxa pot arribar a fer-nos creure que som
autosuficients i que podem riure de tot, encara que causem dolor a
moltes persones. El seny pot arribar a fer-nos creure que l'humor és
una debilitat i que no podem fer cap crítica dels poderosos, tot i
sabent que el que fan es basa en criteris equivocats i parcials.
Carta als diaris: Xavier Martí
Apasionado Versificador:
ResponderEliminarDéjeme,concédame,permítame el Anunciarle que ya es de la Poética,en el instante esencial,desde comenzado el Enunciar de sus Estrofas en cataláunicos Versos.Ya es ella,como a Usted,la Poética idílica
Lo que debe Deshechar es la Nombradía;aguardase tanto de lo Ajeno,e indubitable deriva en lo Inapropiado,por no reconocer los demás aquellos Logros de la Escritura,tanto escasa o en efervescencias,pues solo lo sabe el propio Escritor en sus íntimos Lapsos.Lo Revelador,lo Implícito,lo Incalculable,es cuando el Escritor comienza a Escribir
Mis Saludos a Usted