He aplegat en uns fulls, Rosa Maria,
en un recull alegre i trist a estones,
el bé i el mal que m'heu fet certes dones
que heu donat, al meu cor, amor d'un dia.
Si fóssim innocents, et pregaria,
sirena dins un mar d'obscures ones,
que les nostres idees més pregones
fossin sempre dictats de poesia.
Com ets per dintre, amor, de quina mena?
Si us plau, cor meu, no em neguis la tendresa!
Vull que pugem a dalt de la carena
per a oblidar la fosca timidesa
que ens clou els ulls i ens fa plorar de pena.
No vull que ens envaeixi la tristesa.
