UNA VIDA ALTA

Veus aquell senyor assegut

amb les mans tan arrugades?

Potser no ho diries mai,

però era un nen que jugava

i també anava amb els pares

a l'escola i de vacances,

i la vida li somreia:

era tan petit encara!

Amb la força dels estudis

i del treball sense treva,

aixecà la nostra pàtria,

per fer-nos-la millor encara

i donar als seus fills i néts

molts motius per estimar-la.

Ara amb el país ja en marxa,

no porta pes a l'esquena.

Ara són els fills i néts

els que hauran de portar-ne.

Ara ell, confiat, descansa,

i pensa que potser li espera

una vida molt més alta.

Xavier Martí García, 9 de maig de 2020

SETÈ SIGNE:

(El cavall)

Al meu germà Martín, que té el cavall

com a signe seu de l'horòscop xinès

El cavall somnia peixos ardents

vers els espais mullats.

El desert dels seus ulls serpeja sempre

fins al cor de la nit.

Fuig poc a poc de la boira salvatge

amb paraules rugoses.

Els volcans foscos de la seva infància

bullen lluny de la por.

El somni del cavall dels ulls de nit

és blau com les paraules.

Xavier Martí

EVOLUCIÓ

(De micos a homes)

Com pot ser

que aquests micos tan macos

facin servir maces

per caçar altres races,

si només hi ha rates

en aquestes dates?

Com diuen les dites

i citen les cites,

en aquestes cotes

cal tenir dues potes

per dir que les pomes

són abans que els homes:

mones?: dones!

Xavier Martí

POEMA CULPABLE

“Cul”·leccionar

no vol dir

donar lliçons

ni accionar la culpabilitat.

És preferible

mirar el cul d’una ampolla

que aprendre

d’algun cultivat.

Xavier Martí