QUI SÓC?

Penso que no dec ser tan important

si la vida, dins i fora de mi, fa el seu camí

sense que jo me n'adoni ni en tingui cap control.

Pensava jo abans, ingènuament,

que el món i la vida avançaven gràcies a una lògica

que un cop entesa i posada en pràctica

em reportaria el premi guanyat

pels meus mèrits i treballs.

Però el món i la vida fan el que volen

i vaig adonar-me que jo estava tot sol

en un món de cors solitaris.

I ara sé que la meva vida només té el sentit

que jo vulgui donar-li

sense esperar, tot i la meva lluita,

cap reconeixement de l'altra gent.

 Xavier Martí, 23 de juliol de 2020

LLIURE

Serà pel temps que vius,

per les cançons que escoltes,

pels llibres llegits, per les modes,

per la gent que coneixes,

serà per com és el món on vius.

Sí, serà pel temps en què esculls

què és el que rebutges

de tot el que passa per tu

i què deixes que t'amari del tot.

Per tot això seràs lliure

en un moment precís del teu temps

sense que tu puguis predir-ho

ni impedir-ho ni forçar-ho,

perquè no és a tu a qui toca decidir.

Només quan siguis lliure

podràs començar a fer encaixar

totes les peces, tots els moments

pels que has hagut de passar,

tot el que ara tens i tot el que has deixat

en el temps que t'ha tocat viure,

per saber a la fi qui ets en realitat.

Xavier Martí, 22 de juliol de 2020

UTOPIA

Per servar la utopia

he alçat els punys i la veu quan ha calgut,

he esperat a descarregar la meva esquena

del pes que havien posat els meus parents

amb bones intencions i criteris senils,

m'he desviat d'un camí pulcríssim

que desembocava en el suïcidi,

he rigut sense poder parar

quan estava envoltat de molts enemics,

he escopit a la cara de gent

amb carreres, diners, cotxes

i idees rígides, tan documentades com inútils,

he mort el nen i l'adolescent que era

les idees del qual algú va confondre amb profecies

i només eren intuïcions i paraules per sortir del pas,

he deixat de venerar el meu pare i he trencat

les cadenes amb què em volia lligar mentre visqués,

perquè es veu que jo era perillós.

I ara servo el que he après de mi mateix

i de la humanitat,

ja sense por a cap càstig,

sense esperar grans plaers ni grans dolors,

i amb fe en una futura consciència universal,

amb la qual tothom tindrà en qualsevol lloc

i en qualsevol temps just allò que necessita

conforme a la seva pròpia naturalesa.

Xavier Martí, 18 de juliol de 2020