POBRETES LES DRÍNGOLES

Potser les dríngoles no ho sàpiguen,

ning-nang!, ning-nang!, pobretes,

però sóc un dels últims llondros.

Sóc un llondro, un taujà, un dropo,

un betzol, un beneit, un ximple, un sòmines:

ho sé i me n’alegro.

Les dríngoles, pobretes, què n’han de fer?,

ning-nang!, ning-nang!, pobretes.

El que no seré mai és un “tonto”:

dir-me “tonto” és una falòrnia.

Què n’han de fer, d’això les dríngoles, pobretes?,

potser, amb el permís de l'Institut d'Estudis Catalans,

anunciar la mort de l’últim llondro

i el naixement del primer “tonto”.

Ning-nang!, ning-nang!, pobretes.

Xavier Martí

LÍNIES DE FUGA

Llàgrima fàcil i mirada perduda va la captaire. Baixa l'escala com una ombra, encorbada, tot fent tentines. S'asseu, poruga, a tocar de l'andana com cada dia. Les noies passen, lluint sense vergonya llurs cossos joves. Ella amb prou feines mostra un got amb monedes, que en té ben poques. Algú s'hi acosta, mentre el metro no arriba, portant almoina. Somriu la dona mentre agraeix a l'home les tres monedes. La gent anyada tenim presents encara velles maneres. La fe esbravada ens mou a creure encara que el bé és possible. Essent poetes volem ser casts al metro, perquè som cívics. Però amb recança mirem els cossos joves tot just desclosos. A la mirada ens brillen peremptoris desigs de festa.

Xavier Martí

HAIKUS DE CONFINAMENT

Lluny de les platges

el terrat és fantàstic

com a solàrium.

Cau de la lleixa

la llibreta amagada

que jo buscava.

Llevant-me d'hora

demà veuré com broten

les flors de trèvol.

Les gotes cauen

gentilment de les fulles.

Sendera estreta.

És tan bonica!

M'he apressat a posar-me

màniga curta.

Durant les festes

una llum encantada

brilla en els rostres.

Molts barbs em tiben

els pelets de les cames.

Riu de muntanya.

Nena, no paris!

Veure't jugar m'alleuja

la llarga pena.

Dofins ocupen

el port deixat pels homes.

Murmuri d'aigua.

Al port contemplo

com els dofins es mouen

per l'aigua mansa.

Senglars ocupen

l'espai deixat pels homes

entre silencis.

Al mig del somni

m'he disposat a jeure

sota la lluna.