BESLLUMS I
CAIRES
Regiro
imatges:
branquillons
primerencs
obren camins.
Respiro el
verd gustós:
s'estén la
primavera.
Finestra
oberta:
passes i
viaranys
prop la
riera.
S'ajeu la son
del camp
al vitrall de
l'estiu.
Ressona el
mar:
batecs d'ales
d'escuma
cerquen el
sol.
S'alcen
parets de nacre
i laberints
minvants.
Llum
divergent
enrojola la
tarda.
Passejo sol.
Puja
la lluna nova
per dreceres
de fosca.
Besllums i
caires
perfilen
rastres vius,
mots que no
fugen.
S'arrelen al
paper
imatges
escairades.
L'arbre
adormit
talla bocins
de cel:
la tardor
s'alça.
Entra l'ample
silenci
per les tiges
callades.
Sentor de
pinyes:
l'arbre de
llum aroma
la cambra
buida.
La nit obre a
l'hivern
espais de
claredat.
Flames
d'argent
basteixen
llum novella,
claror
creixent.
Ones tracen
camins
per cabals de
blavor.
Tanquen la
nit
traços de
colors plens.
Mirall endins
es
reflecteixen mots
que engendren
l'infinit.
Mots
recordats
es gronxen en
cançó:
somriu el
mar.
La lluna
encén llençols
amarats
d'enyorança.
Xavier
Martí
Del meu
poemari “Rosa de bardissa”