Desde mi rincón en la ciudad de Barcelona, sigo soñando que alguien algún día me recuerde como poeta.
viernes, 24 de julio de 2020
QUI SÓC?
Penso que no dec ser tan important
si la vida, dins i fora de mi, fa el
seu camí
sense que jo me n'adoni ni en tingui
cap control.
Pensava jo abans, ingènuament,
que el món i la vida avançaven
gràcies a una lògica
em reportaria el premi guanyat
pels meus mèrits i treballs.
Però el món i la vida fan el que
volen
i vaig adonar-me que jo estava tot sol
en un món de cors solitaris.
I ara sé que la meva vida només té
el sentit
que jo vulgui donar-li
sense esperar, tot i la meva lluita,
cap reconeixement de l'altra gent.
Xavier Martí, 23 de juliol de 2020
LLIURE
Serà
pel temps que vius,
per
les cançons que escoltes,
pels
llibres llegits, per les modes,
per
la gent que coneixes,
serà
per com és el món on vius.
Sí,
serà pel temps en què esculls
què
és el que rebutges
de
tot el que passa per tu
i
què deixes que t'amari del tot.
Per
tot això seràs lliure
en
un moment precís del teu temps
sense
que tu puguis predir-ho
ni
impedir-ho ni forçar-ho,
perquè
no és a tu a qui toca decidir.
Només
quan siguis lliure
podràs
començar a fer encaixar
totes
les peces, tots els moments
pels
que has hagut de passar,
tot
el que ara tens i tot el que has deixat
en
el temps que t'ha tocat viure,
per
saber a la fi qui ets en realitat.
Xavier Martí, 22 de juliol de 2020
UTOPIA
Per
servar la utopia
he
alçat els punys i la veu quan ha calgut,
he
esperat a descarregar la meva esquena
del
pes que havien posat els meus parents
amb
bones intencions i criteris senils,
m'he
desviat d'un camí pulcríssim
que
desembocava en el suïcidi,
he
rigut sense poder parar
quan
estava envoltat de molts enemics,
he
escopit a la cara de gent
amb
carreres, diners, cotxes
i
idees rígides, tan documentades com inútils,
he
mort el nen i l'adolescent que era
les
idees del qual algú va confondre amb profecies
i
només eren intuïcions i paraules per sortir del pas,
he
deixat de venerar el meu pare i he trencat
les
cadenes amb què em volia lligar mentre visqués,
perquè
es veu que jo era perillós.
I
ara servo el que he après de mi mateix
i
de la humanitat,
ja
sense por a cap càstig,
sense
esperar grans plaers ni grans dolors,
i
amb fe en una futura consciència universal,
amb
la qual tothom tindrà en qualsevol lloc
i
en qualsevol temps just allò que necessita
conforme
a la seva pròpia naturalesa.
Xavier Martí, 18 de juliol de 2020
martes, 14 de julio de 2020
PODEM SER AMICS?
per aconseguir l'amor.
No les feia servir des de
l'adolescència.
Potser les vaig perdre en fer-me
adult.
Jo confiava que essent amable i
afectuós,
amb passejades, cines, bars i
exposicions,
n'hi hauria prou per reprendre la
sendera de l'amor.
Potser no es tractava solament
de ser bona persona: calia ser
autèntic.
I ara que tot ha passat,
podria començar a treure-li defectes.
Però no ho faré,
perquè ella també
ho va intentar a la seva manera.
Xavier Martí, 14 de juliol de 2020
QUI SÓC?
Penso que no dec ser tan important
si la vida, dins i fora de mi, fa el
seu camí
sense que jo me n'adoni ni en tinc cap
control.
Pensava jo abans, ingènuament,
que el món i la vida avançaven
gràcies a una lògica
que un cop entesa i posada en pràctica
em reportaria el premi guanyat
pels meus mèrits i treballs.
Però el món i la vida fan el que
volen
i vaig adonar-me que jo estava tot sol
en un món de cors solitaris.
I ara sé que la meva vida només té
el sentit
que jo vulgui donar-li
sense esperar, tot i la meva lluita,
cap reconeixement de l'altra gent.
Xavier Martí, 14 de juliol de 2020
jueves, 2 de julio de 2020
Sí, no deixa de tenir
mèrit
per algú sense estudis
superiors,
però, realment, qui el
coneix?
Sí, es nota que ha
llegit
i té molta intuïció,
però comença ara o ara
acaba?
No és millor fer
promoció
Ah, ja fa molts anys
que porta un taller
d'escriptura?
Ja, però voluntari
a l'associació d'un
barri.
Ah, també col·labora fa
anys
en un programa de ràdio
entorn de la poesia?
Ja, però voluntari
a l'emissora d'un barri.
Qui el voldrà llegir a
aquest senyor
que depèn d'una pensió?
que faig dins el meu cap,
diàlegs entre el meu
somni
i la meva realitat.
Xavier Martí, 2 de juliol de 2020
AMARG EDÈN
El que us diré no va ocórrer mai
en cap lloc o potser a l'infern.
Els diners van fer tot el tort.
Un tret, un engany, un crani esbotzat,
la mort rondant. El cel no aturà
la mà executora de l'assassí,
però deixà la víctima amb vida.
La por deixà un regust amarg
en les boques de tothom.
La víctima, finalment, va perdre la
raó,
i la follia també s'apoderà dels
testimonis.
La violència genera violència,
i una mort porta altres morts.
Ara tots la busquen
per acabar amb el seu patiment.
Ara que el cel ja ha caigut,
tots busquen la mort
per bastir el nou edèn.
Xavier Martí, 2 de juliol de 2020
Suscribirse a:
Entradas (Atom)