PODEM SER AMICS?

Ja no trobo les meves eines

per aconseguir l'amor.

No les feia servir des de l'adolescència.

Potser les vaig perdre en fer-me adult.

Jo confiava que essent amable i afectuós,

amb passejades, cines, bars i exposicions,

n'hi hauria prou per reprendre la sendera de l'amor.

Potser no es tractava solament

de ser bona persona: calia ser autèntic.

I ara que tot ha passat,

podria començar a treure-li defectes.

Però no ho faré,

perquè ella també

ho va intentar a la seva manera.

Xavier Martí, 14 de juliol de 2020

QUI SÓC?

Penso que no dec ser tan important

si la vida, dins i fora de mi, fa el seu camí

sense que jo me n'adoni ni en tinc cap control.

Pensava jo abans, ingènuament,

que el món i la vida avançaven gràcies a una lògica

que un cop entesa i posada en pràctica

em reportaria el premi guanyat

pels meus mèrits i treballs.

Però el món i la vida fan el que volen

i vaig adonar-me que jo estava tot sol

en un món de cors solitaris.

I ara sé que la meva vida només té el sentit

que jo vulgui donar-li

sense esperar, tot i la meva lluita,

cap reconeixement de l'altra gent.

Xavier Martí, 14 de juliol de 2020