ABSTRACCIÓ¹

T’emmarquen deserts policromats de magrana fràgil.

Mai no oblides la ufanosa rojor que exhala el teu sol.

A la creixent teulada fas néixer les cordes colrades de la festa.

Tornes sempre a les rialles ombrívoles que bressola el teu camp.

L’albada ardent t’abstreu com dunes fèrtils i properes.

Tanques la buidor de l’eina perquè el roig és al cim.

A la fi t’emmiralles en danses i músiques parlades.

Amb mots ocres emmudeixes les veus que s’alcen del llot.

1 Havent vist una exposició de la vida i l’obra del pintor Marc Chagall al 

 CCCB. N. de l’A.