jueves, 26 de marzo de 2020


EL ABRAZADOR


Alquila su presencia en las casas donde hay visitas.
Espera de pie en el recibidor y, a veces, ayuda a servir las bebidas a la señora de la casa. Jamás dice una palabra.
Cuando las amigas se van, se encarga de abrazarlas a modo de despedida; así evita molestias a la anfitriona.
Ayuda a las señoras a ponerse los abrigos y siempre tiene una sonrisa en los labios. Cuando todas se han marchado, la señora de la casa le da una buena propina; entonces sonríe, coge las monedas y busca otro piso donde haya una celebración para volver a alquilarse.
Con esto se conforma.


EL COGEDOR DE TELÉFONOS


Al cogedor de teléfonos rara vez se le permite tomar un recado.
En las oficinas donde trabaja, suele pasear entre las mesas esperando que suene algún teléfono; entonces lo coge y, si el oficinista no está allí, le está permitido apuntar el nombre y avisar, discretamente, al destinatario. Es feliz así.
De vez en cuando, es llamado a domicilios particulares para ejercer su oficio.
Según el timbre de la llamada, sabe reconocer a quién va dirigida, tanta es su experiencia; entonces dice: «es para usted...». Nunca escucha la conversación y, si es necesario, permanece en la sala de espera.
Jamás ha atendido una llamada telefónica que preguntara por él.



Proposta: Penseu un ofici estrany o absurd, i descriviu en un text com seria una jornada laboral d'un treballador o treballadora que s'hi dediqués. Teniu quatre exemples meus escrits en castellà.

LA VENDEDORA DE CREPÚSCULOS


La vendedora de crepúsculos trabaja en las costas occidentales.
Cuando advierte que alguien está contemplado cómo se pone el sol, le interpela y le recuerda que esa puesta es suya, que ella estaba antes y la vio primero. El interpelado deberá pagar más o menos dinero en metálico, dependiendo de la altura en que esté el sol sobre el mar.
Es conocida en las playas atlánticas europeas, y aún no ha renunciado a desplazarse hasta las costas del Pacífico, aunque ya es muy vieja para el viaje. Pero sabe que podrá obtener una buena remuneración al vender su propio crepúsculo.


EL ENFERMERO DE VIRUS

Siente una gran ternura por lo muy pequeño, por lo microscópico. Cuando algún compañero le dice: «déjalo; éste morirá con tanto calor», se le llenan los ojos de lágrimas; recoge con mucho cuidado la muestra del virus de su microscopio, y lo lleva a un lugar fresco, aireado; lo acuesta en el refrigerador que tiene para estos casos, y contempla con alegría cómo, al cabo de unos minutos, la célula parasitada estalla en millones de retoños de su virus renacido. Entonces sus lágrimas son de alegría, e ingiere los pequeños virus para que hagan uso de su cuerpo a sus anchas.
Los primeros síntomas de la gripe le indican que sus adorados empiezan a actuar, y no deja que nadie intente curarle.
A veces se interesa por virus más peligrosos, y aunque le adviertan de las posibles consecuencias, sigue mimando a sus virus, porque como él dice: «todos somos criaturas de Dios y tenemos derecho a la vida».

Xavier Martí

LA DIVINIDAD

Propuesta: Si en algún lugar en algún tiempo os encontrarais cara a cara con la divinidad o con lo sobrenatural: ¿qué forma tendría?, ¿tendría género?, ¿cómo os comunicaríais con él?, ¿qué le preguntaríais?, ¿qué estaríais dispuestos a hacer por él?, ¿despertaría en vosotros algún sentimiento? Escribid un texto que tenga relación con estas cuestiones.

Ejemplo:
¿DÓNDE ESTÁ DIOS?
(Leyenda tibetana)

Hacía frío. Buscaron refugio. ¿Dónde estaba el sol?
Tras las nubes, viejo, añorado, triste, deseando volver a Dios.
¿Dónde estaba el sol? Hacía frío. Se querían mucho. Se ocultaron.
Ella lloraba, joven, alta, triste, enamorada. Él la consolaba, joven, alto, gallardo.
Ella añoraba a su madre. ¿Qué hará si nos ve?
Él, triste, recordaba a su padre. ¿Acaso no nos dejó marchar?
¿Dónde estaba el sol? El sol estaba esperando.
Dios le daría aquel mundo helado.
Dios había encendido el amor y la pasión en los dos hermanos.
Ella recordaba dos luces que compartían refugio.
¿Acaso no eran la suya y la de su hermano?
El sol estaba cansado. Deseaba morir.
Ella pensaba que de su vientre nacería alguien que nombrara lo no nombrado.
¿Dónde estaba el sol? En el deseo de los dos hermanos,
en un momento de pasión, en un refugio de un mundo helado.
¿No vio ella formarse a su amado? ¿No vio él la luz en el cuerpo de su amada?
¿No estaba aquella matriz iluminada?
Ella apenas recordaba el cuerpo desnudo de su hermano.
Él recordaba la sonrisa y la pureza de su hermana.
¿Dónde estaba Dios? Dios estaba esperando.
¿Dónde estaba el sol? Formándose en un vientre iluminado.
Ella soñaba con un varón que fuera tierno y bravo.
Él soñaba con una hembra tierna y bravía.
¿Dónde estaba el sol? Había muerto en lucha contra un ser maldito.
Pero el sol seguía iluminando. ¿Dónde estaba el sol?
Muy lejos del sol, en el lugar preciso. ¿Dónde estaba Dios?
Dios estaba soñando con un sol que iluminase el mundo.
Hacía frío. Nació de un vientre iluminado.
Él creyó ver a la hembra soñada. Ella creyó ver a un varón gallardo.
Aunque el hijo era los dos y ninguno. El deseo ardía en él, fue rechazado.
¿Dónde estaba el sol? Creciendo, aborrecido por todos y por Dios amado.
El sol soñaba con un hijo.
Dios puso en él el deseo, la ternura y la braveza de sus padres.
Luchó por ser y tuvo el hijo deseado. Era una imagen de Dios, piedra y piedad.
Luchó por ser, y fue. Con braveza venció al sol y fue sol.
¿Dónde está el sol? Nos sigue iluminando.
¿Dónde está Dios? Esperando.
Xavier Martí




Proposta.- Escriure un text com si fos el prospecte d'un medicament amb components i efectes inventats per vosaltres.


PEREZIL COMPLET
Con Ausentol Laboralis

          1. Qué es PEREZIL COMPLET y para qué se utiliza:
            -PEREZIL es un fármaco cuyo principio activo es el Ausentol Laboralis.
            -PEREZIL es un fármaco creado por los laboratorios “España va bien”.
            -PEREZIL está indicado para personas afectadas de inapetencia laboral y ausencia de currículum que sean resistentes a la familia de fármacos Jornadina Laboralis.
          2. Antes de tomar PEREZIL COMPLET.
            -Debe tener en cuenta que PEREZIL COMPLET le puede obligar a levantarse de la cama cada mañana a las 6 para cumplir algún contrato.
            -Si usted había tomado PEREZIL y no había logrado levantarse de su cama antes de las 12 del mediodía, consulte con su Oficina de Trabajo de cabecera.
            -Si usted es resistente a la Jornadina Laboralis, y PEREZIL COMPLET no mejora su currículum, puede intentar vivir del cuento.
          3. Efectos secundarios de PEREZIL COMPLET:
            -PEREZIL puede incrementar su currículum, por lo que se recomienda a personas que no toleran la Jornadina Laboralis consulten con el especialista en inserción laboral.
            -Si se observa aumento de la vaguitina en la sangre y trastornos en la metabolización del botellinol, es recomendable aumentar la dosis diaria de PEREZIL COMPLET hasta lograr la desaparición del exceso de vaguitina y la normalización del botellinol.



Xavier Martí, 2014



M’AGRADA LA GENT QUE DUBTA

Em plau la gent que dubta i abans de tot consulta el seu cor indecís,
m’agraden els que diuen, els qui es contradiuen, molt sovint d’improvís,
em plau la gent que oscil·la, que constantment vacil·la, que no s’instal·la enlloc,
confusa pel que passa i en part pensa que és massa i en part pensa que és poc.
M’agraden les seves tonades malgrat que algú les trobi estranyes.
Detesto els esquemàtics, em plauen els llunàtics, els qui són com penells,
aquells que amb la cadena, per no fer massa pena, fan so de cascavells,
aquells que són capaços de dur el pes en braços del seu propi revés,
que no els plau la pobresa, però els fa por la riquesa i fugen de l’excés.
M’agraden les seves tonades malgrat que algú les trobi estranyes.
M’agrada el qui no gosa apropiar-se cap cosa i menys els seus semblants,
em plau la gent prou destra per ser una finestra per als ulls dels infants,
aquells que a vitalici, daltònics de judici, ignoren els colors,
la gent que sovint calla, que no exhibeix medalla i mai no rebrà honors.
M’agraden les seves tonades malgrat que algú les trobi estranyes.
Em plau qui es balanceja com aquell que passeja l’estiu per dijous sant,
els qui es fan rebotre i voldrien fotre el camp de tant en tant.
Si us plau, que algú els expliqui que per molt que supliquis, la vida fa el que vol,
si us plau que algú els somrigui i amablement els digui: mercès d'haver nascut,
així, tan fraternals, així, tan poc com cal, mercès d'haver viscut.


Cançó original en francès “LES GENS QUI DOUTEN"
Autora, Anne Sylvestre
Adaptada al català per J. Teixidor.




-Proposta: escriviu un text poètic o narratiu on definiu com són les persones que us agraden, i a les quals us agrada oferir la vostra amistat. Escriviu les virtuts que penseu que han de tenir, i els defectes que no els hi teniu en compte, o que, fins i tot, us fan estimar-les més.
CAL SER ASSERTIU

L'Àlex feia molts anys que anava a la consulta d'una psiquiatra. Ell sol havia resolt els grans enigmes de l'existència i de l'origen i l'estructura de l'Univers, però no sabia què havia de fer per comunicar-ho assertivament.
Cal ser assertiu!, li deia la seva psiquiatra. —Cal ser assertiu!—, li repetia la seva mare. Pel que es veia, va pensar l'Àlex, les dones sabien com ser assertives. —És que jo podria explicar a tota la humanitat l'origen de la vida, i com són en realitat el sol i totes les estrelles, i, també, com es va formar el nostre Univers. Així la humanitat tornaria a confiar en ella mateixa, i tornaria a ser una unitat i s'acabarien les guerres—. —Podries fer-ho, si vols, però sempre d'una manera assertiva—, li deia la seva psiquiatra. Quan tornava a casa, després de cada consulta, la seva mare li preguntava: —Què t'ha dit la psiquiatra avui?—, —Que he de ser assertiu...—, li responia l'Àlex. —Doncs, fes-li cas, que ella sap el que es diu!—.
L'Àlex, després de moltes consultes amb la seva psiquiatra, i després de moltes teràpies de grup on havia hagut de teatralitzar diverses situacions per tal de practicar l'assertivitat, va caure en una depressió. Tenia coneixences sobre l'origen de la vida i la naturalesa de l'Univers que podrien acabar amb la incertesa i el patiment de la humanitat, però no havia aconseguit aprendre a comunicar-les de manera assertiva.
Ningú al món, ni tan sols ell mateix, sabia que el cor de l'Univers bategava amb els batecs del seu cor, i que la supervivència de tot el que existia a l'Univers depenia de que ell continués amb vida.
Un vespre d'hivern, va tornar a casa seva molt trist, després d'una sessió de teràpia en què no havia sabut representar adequadament com demanar assertivament a un cambrer d'un restaurant que li canviés un plat de carn que estava massa cuita quan ell l'havia demanat poc cuita. L 'Àlex va pensar: —Quina importància té això si ho comparo amb tot el que jo sé?—. I de sobte, sense dubtar, va obrir el balcó i es llançà a l'asfalt del carrer.
En aquell precís instant, el seu plor i la seva desesperança van arribar a tots els racons de l'Univers. Immediatament, tot l'Univers es va commoure. El cel va començar a precipitar-se sobre la Terra, que es va començar a desfer amb les explosions dels milions i milions d'estrelles que impactaven sobre ella, i l'Univers es va anar ensorrant i es va col·lapsar en el buit. Un abisme mai no imaginat va acabar amb tots els somnis i projectes humans, mentre el no-res ho transformava tot en una nit sense fi ni esperança. I, dins aquesta nit sense fi, desapareixia també la panacea de l'assertivitat, que l'Àlex no havia aconseguit aprendre mai.
Però què importava ja?

Xavier Martí, 8 de juny de 2019



Proposta: Què faríeu si aquesta nit s'acabés el món i ja no hi hagués una nova albada en què sortís el sol? Escriviu sobre això.

RESUMEN DE FIGURAS RETÓRICAS

A-FIGURAS FÓNICAS:
- ALITERACIÓN: repetición expresiva de un (o varios) fonema(s):
"con el ala aleve del leve abanico" (Rubén Darío)
"el silbo de los aires amorosos" (San Juan de la Cruz)
-SIMILICADENCIA: utilización de palabras que acaban igual (simili-cadencia) en un verso o fragmento:
"en la cumbre sin lumbre" (Gracián)
-ONOMATOPEYA: imitación de un sonido mediante una palabra:
"quiquiriquí"

B-FIGURAS DE CONSTRUCCIÓN Y SINTÁCTICAS
-HIPÉRBATON: alteración del orden habitual de la frase con fines expresivos (en plural: hipérbatos):
"Yo quisiera escribirle, del hombre
domando el rebelde, mezquino idioma" (Bécquer)
-ENUMERACIÓN: alusión a los diversos elementos de un todo: "Vimos cántaros, vasijas y platos, cuchillos y cucharas desgastados"...
Puede ser ASINDÉTICA cuando los elementos enumerados están unidos sin conjunción alguna ("Para la libertad sangro, lucho, pervivo"
M. Hernández) o POLISINDÉTICA cuando se repiten expresivamente las conjunciones ("Ven, que quiero matar o amar o morir o darte..."
V. Aleixandre).
Si los términos de la enumeración están ordenados (de mayor a menor o al revés, de más lejanos a más cercanos, etc...) se denomina ENUMERACIÓN GRADATIVA:
"había una roca, una planta, un gato y un niño"
"Melibeo soy, a Melibea adoro, en Melibea creo, a Melibea amo"
-ELIPSIS: omisión de algún elemento.
"Por una mirada, un mundo;/por una sonrisa, un cielo" (te daría)
(Bécquer)
-PLEONASMO: Aparición de un elemento redundante, innecesario:
"La vi con mis ojos" "Cuando, Señor, nos besas con tu beso"
(Unamuno)
-REPETICIÓN: "Abenámar, Abenámar,/moro de la morería..." (romance)
-ANÁFORA: repetición de una palabra o varias palabras al comienzo de los versos de un poema o de las frases de un texto. Es una figura fundamental porque repite un elemento importante del texto, y a la vez permite estructurarlo. Ej:
" estás de pie sobre la tierra, llena
de dientes y relámpagos.
propagas los besos y matas las hormigas.
lloras de salud, de cebolla, de abeja,
de abecedario ardiendo..." (Pablo Neruda)
-ANADIPLOSIS: un verso (o frase) acaba con una palabra (o palabras) que a su vez es la primera (o primeras) del verso siguiente:
"y a mi ninfa dile,
dile que muero"
-EPANADIPLOSIS: un verso (o frase) comienza y acaba con la misma palabra o palabras:
"Verde que te quiero verde" (García Lorca)
-CONCATENACIÓN:
"Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre la mar" (Machado)

C-FIGURAS LÉXICO-SEMÁNTICAS
-ANTÍTESIS: contraposición de dos ideas opuestas: "Unos ríen, otros lloran" "Se apagaron los faroles y se encendieron los grillos" (Lorca)
-PARADOJA: dos ideas opuestas aparecen unidas y se crea una (aparente) contradicción: "Río y lloro" "Vivo sin vivir en mí" (Santa Teresa)
-JUEGO DE PALABRAS: juego con los dos significados de una palabra o con dos palabras homónimas: "Lo llaman vino porque nos vino del cielo"
-PARANOMASIA: juego con palabras que tienen significante parecido:
"Madrid está llena de cosas y casos y casas" (Lope de Vega)
-DERIVACIÓN: utilización de palabras que poseen la misma raíz:
"Vive la vida" "ni envidiado ni envidioso" (fray Luis)
-POLÍPTOTON: utilización de varias formas de un mismo verbo, o plurales y singulares, o femeninos y masculinos de una misma palabra:
Miseria de las miserias!"
"Lo mismo que te quiero te quisiera"
"El amado y la amada..."
-SINESTESIA: unión de dos tipos distintos de sensaciones o cualidades:
"El tacto del azul" (Gabriel Miró)
"El azul sonoro" "El dolor húmedo"
"Esa verdosa angustia" (Dámaso Alonso)
-PERSONIFICACIÓN:
" Y el monte hablaba..." "La tarde cae desmayada" (Lorca)
-INVOCACIÓN: (= vocativo)
Oh monte, oh río...!" "Primavera, cuando tú llegas..."
-EPÍTETO:
"negra sombra" "verde hierba"
LOS TROPOS (figuras que consisten en la sustitución del nombre de algo
por otro nombre)
COMPARACIÓN: se compara un término real con un término imaginario; aparecen ambos y con un elemento de comparación ("como", "se parece"...)
"Tus dientes son como perlas"
"Castilla es ancha y plana como el pecho de un varón" (Ortega)
IMAGEN (O METÁFORA IMPURA): aparecen los dos términos (el real y el imaginario) identificados, sin elemento de comparación:
"Tus dientes, esas perlas..."
"La luna nueva es una vocecita en la tarde" (Lorca)
"Se va la noche, negro toro..." (Juan Ramón)
METÁFORA (O METÁFORA PURA): aparece sólo el término imaginario:
"Las perlas de tu boca" (= dientes)
"Aquel bostezo de la tierra" (= cueva)
SÍMBOLO: un elemento que SUGIERE AL LECTOR DIVERSAS Y COMPLEJAS sensaciones, ideas (y no un término real preciso); así,
la luna en García Lorca; el azul en los modernistas; el otoño en la poesía de Verlaine...
METONIMIA: se designa el todo por la parte ("Los mortales" = hombres), o la parte por el todo ("cabezas de ganado", "En el verde de los pinos, se iban abriendo las alas" = pájaros) o la parte por la parte ("me tomo una copa" = el líquido de la copa).

Qualsevol nit pot sortir el sol

Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l'Ali Babà i en Gulliver.

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum,
que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d'algú.

Hola Jaimito! i Doña Urraca!
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan.

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum,
que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d'algú.

Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum,
que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d'algú.

La senyora Marieta
de l'ull viu ve amb un soldat.
Els reis d'Orient, Papa Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum,
que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d'algú.

En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises,
el Capitàn Trueno amb patinet.

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum,
que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d'algú.

A les dotze han arribat,
la Fada Bona i Ventafocs.
En Tom i Jerry,
la Bruixa Calixta.
i l´ Emperadriu Sissí.

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum,
que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d'algú.

Mortadelo i Filemón
i Guillem Brown i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei.

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum,
que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d'algú.

Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono
que tan sols...
hi faltes tu...
També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l'espai...
Qualsevol nit pot sortir el sol.

Jaume Sisa

Proposta: imagineu que esteu celebrant el vostre aniversari a casa vostra, i heu convidat a alguns personatges dels còmics o dels llibres de la vostra infància. Descriviu com seria un diàleg amb ells i elles.



PROPOSTA: Recordeu algun moment de les Festes de Nadal, Any Nou i Reis en què heu sentit alguna gran emoció, i descriviu en un text com va ser el fet que vau viure que la va provocar. El text pot ser humorístic com el de l'exemple de més avall, o tendre, o alegre, o que barregi aquests sentiments.

QUÈ HE FET AQUEST NADAL

Ahir es van acabar les vacances. Aquest Nadal ho he passat força bé. El papà i la mamà em van comprar moltes joguines i vam cantar nadales a l'habitació on hi ha el pessebre. Els papàs sempre em compren més coses per Nadal que per Reis. Diuen que així tinc més temps per jugar. L'arbre no era tan gran com el de l'any passat. Hem de cuidar els arbres i el d'aquest any tenia arrels. El papà diu que el plantarem a la serra de Collserola. Tenia moltes llumenetes que s'encenien i s'apagaven. El meu germà gran i la mamà van posar-hi moltes boles de molts colors. El meu germà gran va sortir a sopar la nit de Cap d'Any. Encara no té divuit anys però s'afaita i surt amb noies. La nit de Cap d'Any me'n vaig anar a dormir d'hora. Des de la meva habitació vaig sentir que el meu germà gran parlava per telèfon. A vegades jo he agafat l'encàrrec quan ell no hi és. Em sembla que la noia es diu Carla. Sempre riu molt i diu que sóc encantador. El meu germà gran s'enfada si no li dic ben clar el que volia la Carla. A mi m'agradaria que em truqués una noia però el papà diu que sóc massa petit. A l'arbre jo tenia una videoconsola Ristretto i un llibre que quan l'obres és un castell o una masia o la cuina de la Ventafocs. S'hi pot jugar si obres les pàgines i mous els ninots que hi ha. El papà tenia una capsa plena de mocadors i la mamà tenia aigua de colònia. El meu germà gran tenia una màquina d'afaitar elèctrica. Jo quan sigui gran no vull tenir pèls a la cara. Quan va trucar la Carla per desitjar-nos un bon any li vaig preguntar per què li agradaven els nois que s'afaiten. Va riure molt però el meu germà gran va agafar de seguida el telèfon. No estava gaire content i em va dir que anés a jugar amb la videoconsola. Jo li vaig dir que no que volia parlar amb la Carla. A la tarda la mamà em va preparar el bany amb aigua molt calenta. Jo jugava amb l'esponja i la mamà em rentava el cap. Quan em vaig quedar sol va entrar el meu germà gran i em va preguntar si volia jugar amb la videoconsola. Li vaig dir que no però la va agafar de la meva habitació i me la va llançar. No hi vaig poder jugar perquè es va mullar tota i ja no funciona. Abans d'ahir els papàs em van portar a casa dels tiets de Sants. El papà i la mamà anaven vestits de negre i van dir als tiets que jo no havia de saber res del que passava. El que em sap més greu és que no podré anar amb el papà a plantar l'arbre de Nadal. El meu germà gran no l'he vist més des de la nit de Reis. S'estava banyant i per ajudar-lo vaig engegar la màquina d'afaitar i la vaig llançar al bany. Estic segur que el meu germà gran se n'ha anat amb la Carla.





PROPUESTA: completar poema con palabras propias.


Yo confié en ti cuando............................................................
Yo te ofrecí.........................................................................
En mí tuviste.......................................................................
En mí dejaste......................................................................
Tú sabes que me heriste cuando................................................
¿Qué quieres ahora que..........................................................?
¿Pretendes que olvide que.......................................................?

Ahora sólo quiero amistad y descanso.










PROPOSTA: completar poema amb paraules pròpies.


Jo vaig confiar en tu quan...................................................
Jo et vaig oferir................................................................
En mi vas tenir..................................................................
En mi vas deixar................................................................
Tu saps que em vas ferir quan................................................
Què vols ara que...............................................................?
Pretens que oblidi que........................................................?

Ara només vull amistat i descans.



POESIA A PARTIR DE LA QUADRÍCULA


Primer feu una frase en l'ordre en què estan a la quadrícula d'esquerre a dreta, per introduir els substantius que protagonitzaran la vostra poesia.

Per exemple:
“El cavall de la nit somia paraules ardents en una foscor que esdevé humida.”

Seguidament, per escriure la segona línia, intenteu canviar l'ordre dels substantius, i substituïu els que vulgueu, i doneu importància als que voleu que protagonitzin la vostra poesia. També introduïu un adverbi de manera (“com”).

Per exemple:
“El cavall cavalca uns somnis humits com petjades fosques.”

Per acabar, resumiu els dos primers versos escrivint un tercer i últim que uneixi els conceptes i les paraules dels dos primers, i serveixi de resum i final de la vostra poesia de tres versos. Per fer-ho, feu servir el verb “ésser” seguit, una altra vegada, de l'adverbi de manera “com” i un substantiu que resumeixi i posi final al vostre poema.

Per exemple:
“La foscor de les petjades és ardent com les paraules.”

Seguint l'exemple, la poesia seria:

“El cavall de la nit somia paraules ardents en una foscor que esdevé humida.
El cavall cavalca uns somnis humits com petjades fosques.
La foscor de les petjades és ardent com les paraules.”

També es podria escriure així:

“El cavall de la nit
somia paraules ardents
en una foscor
que esdevé humida.
El cavall cavalca
uns somnis humits
com petjades fosques.
La foscor de les petjades
és ardent com les paraules.”


També podeu afegir-hi més versos confegits com els de l'exemple, per fer una poesia més llarga.
Aquesta manera d'escriure, us donarà desimboltura per relacionar conceptes i enriquir el vostre llenguatge poètic.

Xavier Martí, març de 2014

ARTICLE

NOM

ADJECTIU
VERB
ADVERBI

PREPO

SICIÓ

ARTICLE
NOM
ADJECTIU
PRONOM

VERB

ADJEC-TIU
El
fruites
volcànic
persegueix
de pressa

un
troncs
graciosa
que
cavalquen

La
trons
ràpida
es dol
a vegades
cap a
les
misteri
altes
les quals

estreta

jove

llisca
de cop
en

presència
breu

és
útils
Els

suaus
pertany
sempre
amb
uns

tacats
els quals
esdevenen
cansats

llamp
roig

dolçament
des de
el
destí
adolescent
la qual
mira
veritable
Les
perfectes
somien
ara
entre
unes
fils
rossos

estan
aguda

cavall
ample
cobreix
a poc a poc
fins a
una
dones


es fan
blaves

frec
de la nit
arriben

sense
la
petjada
ardent

romanen
humit

piuladissa
colrades
protegeix
tristament
a
els
àmplies
el qual
se senten
plaent




PROPOSTA (COMBINATÒRIA)

Agafeu un article, un nom, un adjectiu, un verb, un adverbi, una preposició, un article, un nom, un adjectiu, un pronom, un verb i un adjectiu, d’esquerra a dreta en l’ordre en què estan a la quadrícula, agafant de cada columna el que vulgueu, i formeu una frase; si voleu, afegiu paraules que no estiguin a la quadrícula, i canvieu el gènere (masculí, femení) i el nombre (singular, plural) de totes les paraules que vulgueu de les que heu escollit, per fer un poema a partir de la frase que heu fet amb la quadrícula. Per exemple, la frase podria ser: “Els joves perfectes pertanyen sempre a la presència breu que se sent plaent”, o, més curta: “Els joves pertanyen a la presència que se sent”.



ARTI

CULO

NOMBRE

ADJETIVO
VERBO
ADVERBIO

PREPO

SICIÓN

ARTÍCULO
NOMBRE
ADJETIVO
PRONOMBRE

VERBO

ADJETIVO
El
frutas
volcánico
persiguen
deprisa

un
oscuridad
graciosa
que
cabalgan

La
truenos
rápida
se queja
a veces
hacia
las
misterio
altas
las cuales

estrecha

joven

resbala
de repente
en

presencia
breve

es
útiles
Los

suaves
pertenece
siempre
con
unos

manchados
los cuales
devienen
cansados

rayo
rojo

tiernamente
desde
el
destino
adolescente
la cual
mira
verdadero
Las
mano
perfectas
sueñan

entre
unas
hilos
rubios

están
aguda

recorte
ancho
cubren
ahora
hasta
una
mujeres


se hacen
azules

caballo
de la noche
llegan
despacio
sin
la
piedras
ardientes

permanecen
húmedo

trino
morenas
protege
tristemente
a
los
mano
extensas
el cual
se sienten
placentero




PROPUESTA (COMBINATORIA):

Escoged un artículo, un nombre, un adjetivo, un verbo, un adverbio, una preposición, un artículo, un nombre, un adjetivo, un pronombre, un verbo y un adjetivo, de izquierda a derecha en el orden en que están en la cuadrícula, escogiendo de cada columna el que queráis, y formad una frase; si queréis, añadid palabras que no estén en la cuadrícula, y cambiad el género (masculino, femenino) y el número (singular, plural) de todas las palabras que queráis de las que hayáis escogido, para formar un poema a partir de la frase que habéis escrito a partir de la cuadrícula. Por ejemplo, la frase podría ser: “Los jóvenes perfectos pertenecen siempre a la presencia breve que se siente placentera”, o, más corta: “Los jóvenes pertenecen a la presencia breve que se siente”.