PROPOSTA: Per fer un Haiku, escolliu una frase de la columna 1r VERS, i l'apunteu en un paper en blanc, a sota hi escriviu la frase que vosaltres escolliu de la columna 2n VERS, i per completar el vostre Haiku, a sota hi anoteu la frase de la columna 3r VERS que vosaltres escolliu entre totes les que hi ha. Si voleu escriure més Haikus, repetiu aquests tres passos.

1r VERS	2n VERS	3r VERS
Quan somriu ella	Reviure l'alegria	D'un llarg silenci
També m'estimo	Quan el record evoco	Del nen que juga
Ningú escoltava	Com el mar i la lluna	Sempre distinta
Hi ha l'esperança	A fora les cigales	Prímules noves
Sol em trobo ara	Cap mal ja no pot fer-li	L'amistat d'ara
Contemplo l'ombra	Ara sols puc amb ella	De moltes mides
Sols quan evoco	Com estels les vacances	La veu cercada
Fina frontera	En la nit que voldria	Un nen saluda
Just voler viure	L'abella agafa forces	Els amics falsos
La gran certesa	L'abella que entra a casa	El que li sobra
Llamps es dibuixen	En els ulls que m'observen	La llum del sostre
A dins les pinyes	Un nou amor proclama	Sobre la planxa
No ho esperava	Que m'he aturat a veure	L'olla de bledes
Ja sé una cosa	Entre verdor de fulles	Com ullets d'aigua
El cap m'ocupen	Els arbres em saluden	Un cotxe elèctric
No hi ha cap canvi	Els arbres xiuxiuegen	Lliscant a l'aigua
Reescric ara	Les mans sobre una taula	Com gos que es queixa
Creuant la plaça	La boca cobejada	I jo els escolto
Jugant a córrer	La ceba ballarina	Es tornen còmics
Juga amb conquilles	La ceba que culeja	Quan el tren frena
Ningú fa ofrena	Les potes de la taula	Quan té la imatge
Quan ella passa	Als seus peus molt petita	Que siguin noves
Mosques molestes	Tots dos units pels llavis	Comença el somni
Petards esclaten	Dos en una abraçada	De gran volada
L'aigua rellisca	Bevent-nos l'un de l'altra	Passa un vent càlid
Distintes fulles	Quan creuem les mirades	Quan l'any comença
Al parc ombrívol	Ha entrat un picot bàrbar	Res no canvia
El fred regressa	El poni que vam vendre	El record torna
Tan a prop ara	De la pluja a l'empara	Arnes i llunes
L'espai emplenen	Encarant la meva ombra	Per la pantalla

1r VERS	2n VERS	3r VERS
En l'estiu tòrrid	L'aigua de la nevera	Com una estrella
Al bosc hi ha un sàtir	Per la pluja sobtada	Flors de neu broten
Una formiga	Vull la seva mirada	Tot i esperar-la
Els cargols deixen	El bar on esmorzava	La ment s'atura
La papallona	Saltant de boca en boca	El mateix somni
Avís per a èmuls	Una llum nova i vella	Quan rep joguines
Trencant la closca	L'infant torna somriures	Brilla en els rostres
La neu oculta	Tots els infants somien	Entre somriures
En dolç marsupi	Quan ja la mort s'afronta	Fa poques hores
D'entre els blancs núvols	Però la mort et vexa	I tinc la teva
La veig contenta	A un clot de la muntanya	Busca refugi
No és trist el vespre	Mart és un punt que brilla	Tinc freds els llavis
Les mans tremolen	La mosca que camina	Tardoral vespre
Ningú no escolta	Fanalets parpellegen	Gaudint la pluja
Valent i jove	Dues boques s'ajunten	Torna a la quadra
Et veig somriure	Encara que no ho vulgui	Per la finestra
El sol tempera	Oneja la bugada	Un breu silenci
Sense tornada	Entre les branques nues	Només nosaltres
En la nit freda	És plena de poemes	Compartint l'hàlit
Llueix la lluna	Entre veres i dubtes	Només sentint-nos
Sempre properes	Cercant unes paraules	Jeu Barcelona
Ja ni recordo	El cervell no reposa	El cap em roda
Les flors esperen	Balla tot el passatge	Entre bombolles
El parc dormita	Amb cada sotragada	El cul remena
Cel de tempesta	El ventilador falla	Guarda un somriure
Les sabatilles	El tovaller sona	entrelligades
Sota la pluja	El soroll d'unes rodes	Quan el vent passa
Després del xàfec	Ve i se'n va entre silencis	Amb frecs de fulles
M'aturo a veure	Bombolles d'arrosada	Floreixen trèvols
No sap la rosa	A roques verdes d'algues	Ahir no hi eren

1r VERS	2n VERS	3r VERS
Ja són vacances	Per un moment la perca	La llum filtrada
Mirant les aigües	Un gra de cafè esbossa	I m'acompanyen
L'hora és amarga	Quan l'amic només dóna	Fugint del xàfec
Ja lluny les ombres	Al carrer fan fumera	Per enlairar-se
La nua branca	Des del fons de la lluna	Duré per sempre
Moltes formigues	Amb la tardor regressa	I els focs del poble
Ja venç les ombres	L'he voltat amb sabates	Compartir l'aire
Sofreix la terra	Per a deixar petita	La vida injusta
No sap la nena	Sense ningú saber-ho	Canten i canten
Fulles de ficus	La llum solar com sempre	D'aquesta platja
Entra a la cambra	Són pales o són ales	Sense recança
Just ara s'obren	Que xisclant em consola	D'hores perdudes
Junts hem de créixer	Un sol de primavera	Els ulls de sempre
Al carrer surto	L'últim sol de desembre	Les mans tan fines
Sense avisar-me	Sense trencar la fila	Que avui s'ofeguen
Al mirall busco	Sense el pes de la fruita	I mai no perdre'ns
So de rialles	Que l'amic ocultaven	Els solitaris
Amistat rara	Quan de l'amic trontolla	Com s'allargassa
A dins la tassa	I el verd de la bosquina	El dolor torna
Sembla reviure	Els arbres xiuxiuegen	Mans estimades
Ones que trenquen	Que amb la seva puresa	Fins poder vèncer
L'ullet em piquen	Les gràcils flors de trèvol	d'equivocar-me
Com un murmuri	L'aire corba unes branques	Els full es taca
Com nens que xisclen	Mentre jo miro l'aigua	Vençut incendi
Prenc tovalloles	Esperen el seu amo	Omplen la sala
Gemecs de gossos	Una brisa em refresca	El que tenia
Al tren els rostres	Mostrant sota la pluja	Quan em desperto
Al mateix ritme	La pluja guaridora	Que reprimia
Cercant paraules	Les tardes compartides	De contradir-me
Em consumeixo	Les mans que em són amigues	Elles el mòbil

1r VERS	2n VERS	3r VERS
El cap oscil·la	No poden contemplar-la	L'infant em mira
La paperera	Hi ha dos cossos que es troben	S'està fent savi
Queixa dels arbres	El pas del temps mesuren	Perviu l'aroma
Pel vent moguda	Les mans nues de l'home	De flors ocultes
Despunta l'alba	L'infant que eres em mostres	I aquesta calda
Sota la pluja	L'arriscat enxaneta	Quatre vegades
En la nit fosca	La veu que en la nit crida	Volen les mosques
Cursor erràtic	Al violí les cordes	Quan el començo
Sota la lluna	Amb el sol resplendeixen	Fins que el sol torni
Estrelles blanques	I la imagino eterna	Cel de desembre
Vius el nou dia	Un raig de sol es filtra	Tan lluny la Terra
Pensament últim	Porta el seu fill la mare	Al cel llums noves
No hi haurà escola	Els sots de la muntanya	Un bosc ple d'ales
Tres anys celebra	El pobre pollet resta	L'ou de reig bada
Durant la festa	Una sola vegada	Ningú li mana
Va la conversa	Lluny del capoll no muda	Per totes bandes
Només és runa	Les rutes irisades	Però ja vola
Els ulls m'inculpen	Porta al niu un gra d'ordi	Pica l'abella
La gent sorpresa	Entre la fullaraca	Sense refugi
No em sembla freda	Les cigales refresquen	L'isard els salta
Cap a l'est miro	Bocins dels antics astres	Tots dos es miren
Ran de finestra	Són Júpiter i Venus	Uns nens somriuen
Com cada dia	Amb cada nova ombria	Ara la miro
D'ignota arbreda	No hi haurà més rialles	Fotos antigues
Un breu somriure	El camí acoloreixen	També tremolen
Humits els llavis	I travessar el vidre	La veu no calla
Amb els ulls closos	Just quan el son comença	A dalt s'enfila
Sense paraules	El carrer fa pujada	Per alegrar-me
Mirador ample	Se'm fan presents aromes	Pel fred ferides
Es mouen soles	D'una rosa vermella	Velles arrugues

1r VERS	2n VERS	3r VERS
Cavalquen pèsols	Un infant a la platja	La lluna es mostra
Al mig de l'olla	Mentre torna amb la mare	Uns ulls plorosos
Darrere un vano	Miro les noies joves	Les mans que escriuen
Seves i meves	Amb la llibertat plena	Quan començaren
Ja són vacances	En les meves idees	Sense cap pressa
Brisa estiuenca	Les imatges viscudes	Fustes i ferros
Taques morades	No em tornarà la vida	La pell suada
Les flors de trèvol	Els colors del crepuscle	desmanegades
Dins l'immens temple	A dins les pinyes	Ell parla i parla
Hi ha llum captiva	Llamps es dibuixen	I els seus reflexos
Topa amb els mobles	I la por present sempre	Que ahir no hi eren
Mentre la miro	Existir ara i aquí	Amors abraça
Coets esclaten	Entre el plor i el somriure	Quan el vent passa
Passen fugaços	L'angoixa amb què vaig viure	Els ulls reposen
Només respira	Des de la meva alçada	La pau guanyada
Ara descansa	A la ciutat que habiten	Tornem a veure'ns
Natura eterna	De trobar-nos un dia	Sembla més nua
Tan solitari	Les veus desemparades	Vénen, van, tornen
Tot era en ella	Quan veig el seu somriure	Encenent núvols
Voldria a voltes	Retrobo al seu visatge	L'any nou li porta