jueves, 16 de abril de 2020

SANT JORDI 2020





SANT JORDI 2017

A poc a poc la llum es fa present
en els carrers i els cors dels catalans.
Durant un temps tots en sentim germans
i arreu hi ha roses que acarona el vent.

Malgrat que la lectura es va perdent
amb tants aparells nous entre les mans,
el goig d'enamorar-se com abans
encara encén les galtes del jovent.

I avui que el temps convida a estar content
i recordar les gestes dels grans sants,
complirem com a cívics ciutadans
el compromís d'amor que ens va creixent.

 


SANT JORDI 2016

Caminant de bracet en primavera
pels carrers de tota Catalunya,
cal que tothom porti a la mà l'ofrena
que ben lluent es mostra a les parades
i, ajuntant la saviesa d'un bon llibre
amb la frescor de la rosa sagnant,
celebrar que Sant Jordi ha mort el drac
i arreu el temps convida a enamorar-se.




Xavier Martí



DES DEL MEU RACÓ

Visc encara a la casa dels pares,
inútil com sóc per tenir cura
de res i encara menys de mi mateix.
A casa hi ha fusta, motllures,
marbres i moltes pintures
mal conservades.
També quaranta-un esglaons
des de l'entrada al segon pis,
i disset més per pujar als dormitoris.
Ara escric des de l'habitació
que compartia amb el meu germà,
quan érem germans i ens estimàvem
com germans.
Ara ens separen trenta anys d'absència
i una sentència judicial.
A casa tenim gas, electricitat i aigua,
i l'esperança que encara trigarem
a acabar amb el somni en què vivim
per espantar la nostra indefensió,
i poder pensar encara que sempre estarem junts.



Xavier Martí











RETRAT D'UN ENTOMÒLEG

Tenia motius per dubtar de la integritat del senyor Samsa.
M'estranyaven els sorolls que provenien del seu pis.
Feia temps que sonava el seu timbre pels volts de la mitjanit. Se sentien salutacions efusives i grans riallades. Les veus es perdien dins del pis del meu veí. Tanmateix, no s'escoltaven mai veus o petons de comiat.
M'encuriosien els xiscles que em despertaven cada matinada a les quatre.
Una nit, els crits que venien de la casa del veí, esdevingueren més rítmics, fins i tot sensuals. Em vaig llevar del llit, vaig posar-me el bati de seda, i vaig dirigir-me a la porta del senyor Samsa, tot esperant que vingués a obrir, i em convidés a entrar.
Al cap d'una estona, vaig gosar trucar al timbre. El senyor Samsa em va rebre amb un posat sorneguer, i em va mostrar la seva col·lecció de coleòpters.
Veu?≫, va dir, ≪només hi falta vostè!≫.
El so de quatre campanades va ofegar els meus darrers xiscles.


Xavier Martí, 1999







QUÈ HE FET AQUEST NADAL


Ahir es van acabar les vacances. Aquest Nadal ho he passat força bé. El papà i la mamà em van comprar moltes joguines i vam cantar nadales a l'habitació on hi ha el pessebre. Els papàs sempre em compren mes coses per Nadal que per Reis. Diuen que així tinc mes temps per jugar. L'arbre no era tan gran com el de l'any passat. Hem de cuidar els arbres i el d'aquest any tenia arrels. El papà diu que el plantarem a la serra de Collserola. Tenia moltes llumenetes que s'encenien i s'apagaven. El meu germà gran i la mamà van posar-hi moltes boles de molts colors. El meu germà gran va sortir a sopar la nit de Cap d'Any. Encara no te divuit anys però s'afaita i surt amb noies. La nit de Cap d'Any me'n vaig anar a dormir d'hora.
Des de la meva habitació vaig sentir que el meu germà gran parlava per telèfon. A vegades jo he agafat l'encàrrec quan ell no hi és. Em sembla que la noia es diu Carla. Sempre riu molt i diu que sóc encantador. El meu germà gran s'enfada si no li dic ben clar el que volia la Carla. A mi m'agradaria que em truqués una noia però el papà diu que sóc massa petit. A l'arbre jo tenia una videoconsola Ristretto i un llibre que quan l'obres és un castell o una masia o la cuina de la Ventafocs. S'hi pot jugar si obres les pàgines i mous els ninots que hi ha. El papà tenia una capsa plena de mocadors i la mamà tenia aigua de colònia. El meu germà gran tenia una màquina d'afaitar elèctrica. Jo quan sigui gran no vull tenir pèls a la cara. Quan va trucar la Carla per desitjar-nos un bon any li vaig preguntar per què li agradaven els nois que s'afaiten. Va riure molt però el meu germà gran va agafar de seguida el telèfon. No estava gaire content i em va dir que anés a jugar amb la videoconsola. Jo li vaig dir que no que volia parlar amb la Carla. A la tarda la mamà em va preparar el bany amb aigua molt calenta. Jo jugava amb l'esponja i la mamà em rentava el cap. Quan em vaig quedar sol va entrar el meu germà gran i em va preguntar si volia jugar amb la videoconsola. Li vaig dir que no però la va agafar de la meva habitació i me la va llançar. No hi vaig poder jugar perquè es va mullar tota i ja no funciona. Abans d'ahir els papàs em van portar a casa dels tiets de Sants. El papà i la mamà anaven vestits de negre i van dir als tiets que jo no havia de saber res del que passava. El que em sap mes greu és que no podré anar amb el papà a plantar l'arbre de Nadal. El meu germà gran no l'he vist mes des de la nit de Reis. S'estava banyant i per ajudar-lo vaig engegar la màquina d'afaitar i la vaig llançar al bany. Estic segur que el meu germà gran se n'ha
anat amb la Carla.

Xavier Martí, 2000