RETRAT D'UN ENTOMÒLEG

Tenia motius per dubtar de la integritat del senyor Samsa.

M'estranyaven els sorolls que provenien del seu pis.

Feia temps que sonava el seu timbre pels volts de la mitjanit. Se sentien salutacions efusives i grans riallades. Les veus es perdien dins del pis del meu veí. Tanmateix, no s'escoltaven mai veus o petons de comiat.

M'encuriosien els xiscles que em despertaven cada matinada a les quatre.

Una nit, els crits que venien de la casa del veí, esdevingueren més rítmics, fins i tot sensuals. Em vaig llevar del llit, vaig posar-me el bati de seda, i vaig dirigir-me a la porta del senyor Samsa, tot esperant que vingués a obrir, i em convidés a entrar.

Al cap d'una estona, vaig gosar trucar al timbre. El senyor Samsa em va rebre amb un posat sorneguer, i em va mostrar la seva col·lecció de coleòpters.

≪Veu?≫, va dir, ≪només hi falta vostè!≫.

El so de quatre campanades va ofegar els meus darrers xiscles.

Xavier Martí, 1999