LA MAMÀ

Quan la mamà necessita cada cop més coses

per estar tranquil·la, bastó, davantal per seure a taula,

quatre parells d'ulleres, comandament del televisor,

quan cada dia cal revisar les dosis de tota la seva medicació,

quan només riu quan ve l'únic fill seu que no viu al nostre pis,

quan cada vegada triga més a seure a taula quan el sopar és a punt,

quan s'enfada per la més mínima paraula de censura,

quan s'oblida d'on té el bastó o les ulleres o el jersei

o quan i per què va començar a tenir maldecaps,

quan penso que tant de bo la tingués sempre com ara la tinc,

quan penso que quedarem a la família tres fadrins

voltant la seixantena, penso que la vida té camins estranys,

i ja no sé si m'entristeix o no pensar-ho.

Xavier Martí, 29 de maig de 2020