Claror captiva
en la seva mirada
quan es desperta.
Índex
Claror captiva 2
Índex 3
I. VITRALL D'INSTANTS 7
PLENITUD 8
EL SEU SOMRIURE 8
NAUFRAGIS 9
VANITAT 9
CONSOL 10
AQUÍ I ARA 10
INTERMITÈNCIA 11
ENSOMNI 11
POETA 12
BENAURAT 12
PRIMAVERA 13
REVETLLA 13
TARDOR 14
HIVERN 14
COSMOS 15
DINS EL BOSC 15
CUQUES 16
VIDA PETITA 16
ADAPTACIÓ 17
VINCLES 17
VEU TRENCADA 18
FERMS 18
COMPARTINT 19
AL PARC 19
CAMÍ DE CASA 20
LES FLORS 20
L'AMIC 21
AL JARDÍ 21
II. MIRADA QUIETA 22
JUGANT 23
ESPAIS 23
PERTINENÇA 24
ENUIG 24
AL MEU RACÓ 25
PLATS I OLLES 25
MÀQUINES 26
ENGANYS 26
DALT DEL TREN 27
VENCENT OBLITS 27
DUBTANT 28
CAP D'ANY VENTÓS 28
MEMÒRIA 29
REFLEXOS DEL MIRALL 29
GENER 30
PENÚRIA 30
TEMPS D'HIVERN 31
VESPRE 31
BESTIOLES 32
VIVINT 32
VISIONS 33
L'OLLA AL FOC 33
A FREC 34
AIRE D'ESTIU 34
TRÈVOLS 35
UNA ABELLA 35
COMIAT 36
SOLITUD 36
III. PEDRES 37
QUARS 38
ÒPAL 38
MARAGDA 39
AMETISTA 39
SAFIR 40
DIAMANT 40
ROBÍ 41
TOPAZI 41
ATZABEJA 42
TURQUESA 42
LAPISLÀTZULI 43
JADE 43
JASPI 44
BERIL 44
ÒNIX 45
TURMALINA 45
IV. PETITONS 46
EL GOSSET I LA NENA
AGNÈS 47
EL CUC 49
CAMÍ DEL SOL 50
UNA FORMIGA 51
PRIMER VOL 52
RIU AMUNT 53
LA MEVA TORTUGA 54
LA GATA 55
V. POETA 56
AL CANTAUTOR LLUÍS
LLACH 57
I
VITRALL D'INSTANTS
“Després de la
tempesta
novament les veus
omplin la plaça”
PLENITUD
Tot era en ella,
quan el record evoco
sense recança.
Voldria a voltes
reviure l'alegria
d'hores perdudes.
EL SEU SOMRIURE
Quan somriu ella,
retrobo al seu visatge
els ulls de sempre.
També m'estimo,
quan veig el seu
somriure,
les mans tan fines.
NAUFRAGIS
Ningú escoltava
les veus desemparades
que avui s'ofeguen.
Hi ha l'esperança
de trobar-nos un dia
i mai no perdre'ns.
VANITAT
Sol em trobo ara
a la ciutat que habiten
els solitaris.
Contemplo l'ombra
des de la meva alçada.
Com s'allargassa!
CONSOL
Sols quan evoco
l'angoixa amb què vaig
viure,
el dolor torna.
Fina frontera
entre el plor i el
somriure,
Mans estimades.
AQUÍ I ARA
Just voler viure,
existir aquí i ara,
fins poder vèncer.
La gran certesa
i la por present sempre
d'equivocar-me.
INTERMITÈNCIA
A dins les pinyes
les llavors són ben
vives.
Vençut incendi.
Ja sé una cosa,
no em tornarà la vida
el que tenia.
ENSOMNI
El cap m'ocupen
les imatges viscudes,
quan em desperto.
No hi ha cap canvi
en les meves idees
que reprimia.
POETA
Reescric ara
amb la llibertat plena
de contradir-me.
Creuant la plaça
miro les noies joves;
elles, el mòbil.
BENAURAT
Jugant a córrer,
mentre torna amb la mare,
l'infant em mira.
Juga amb conquilles
un infant a la platja.
S'està fent savi.
PRIMAVERA
Ningú fa ofrena
d'una rosa vermella.
Perviu l'aroma.
Quan ella passa
se'm fan presents aromes
de flors ocultes.
REVETLLA
Mosques molestes,
el carrer fa pujada,
i aquesta calda!
Petards esclaten
just quan el son comença,
quatre vegades!
TARDOR
L'aigua rellisca,
i travessar el vidre
volen les mosques.
Distintes fulles
el camí acoloreixen,
quan el començo.
HIVERN
En la nit freda
hi ha dos cossos que es
troben.
La lluna es mostra.
El
sol tempera
les mans nues de l'home,
pel fred ferides.
COSMOS
Tan
a prop ara
són
Júpiter i Venus,
tan
lluny, la Terra.
Sota
la lluna,
Mart
és un punt que brilla
com
una estrella.
DINS
EL BOSC
En l'estiu tòrrid,
les cigales refresquen
un
bosc ple d'ales.
Al
bosc hi ha un sàtir.
Entre
la fullaraca,
l'ou
de reig bada.
CUQUES
Una formiga
porta al niu un gra
d'ordi.
Ningú li mana.
Els cargols deixen
les rutes irisades
per totes bandes.
VIDA
PETITA
La papallona
lluny del capoll no muda,
però
ja vola.
Avís per a èmuls.
Una sola vegada
pica
l'abella.
ADAPTACIÓ
Trencant la closca,
el pobre pollet resta
sense refugi.
La neu oculta
els sots de la muntanya;
l'isard els salta.
VINCLES
En
dolç marsupi
porta
el seu fill la mare.
Tots
dos es miren.
La
veig contenta
i
la imagino eterna.
Ara
la miro.
VEU TRENCADA
Les mans tremolen.
Al violí, les cordes
també tremolen.
Ningú no escolta
la veu que en la nit
crida.
La veu no calla.
FERMS
Valent
i jove
l'arriscat
enxaneta
a
dalt s'enfila.
Et veig somriure.
L'infant que eres em
mostres
per alegrar-me.
COMPARTINT
Sempre properes
les mans que em són
amigues,
les mans que escriuen.
Ja ni recordo
les tardes compartides
quan començaren.
AL PARC
Té aire solemne
el parc tan solitari
sota la pluja.
El parc dormita
mostrant sota la pluja
fustes i ferros.
CAMÍ DE CASA
Abans de ploure
una brisa em refresca
la pell suada.
Les sabatilles
esperen el seu amo,
desmanegades.
LES FLORS
M'aturo a veure
les gràcils flors de
trèvol
que ahir no hi eren.
No sap la rosa
que amb la seva puresa
amors abraça.
L'AMIC
L'hora és amarga
quan de l'amic trontolla
la pau guanyada.
Sense avisar-me
amb la tardor regressa
la veu cercada.
AL JARDÍ
La nua branca
sense el pes de la fruita
sembla més nua.
Les flors esperen
la pluja guaridora
sense cap pressa.
II
MIRADA QUIETA
JUGANT
No sap la nena
que xisclant em consola
de llargs silencis.
Fulles de ficus
són pales o són ales
del nen que juga.
ESPAIS
Estrelles
blanques.
A
un clot de la muntanya
flors
de neu broten.
Just
ara s'obren
sense
ningú saber-ho
prímules
noves.
PERTINENÇA
Junts hem de créixer,
per a deixar petita
l'amistat d'ara.
Al carrer surto.
L'he voltat amb sabates
de moltes mides.
ENUIG
So de rialles.
Al carrer fan fumera
els amics falsos.
Amistat rara
quan l'amic només dóna
el que li sobra.
AL MEU RACÓ
A dins la tassa
un gra de cafè esbossa
la llum del sostre.
Sembla reviure
per un moment la perca
sobre la planxa.
PLATS I OLLES
Ones que trenquen
a roques verdes d'algues.
L'olla de bledes.
L'ullet em piquen
bombolles d'arrossada
com ullets d'aigua.
MÀQUINES
Com un murmuri
ve i se'n va entre
silencis
un cotxe elèctric.
Com nens que xisclen,
el soroll d'unes rodes
lliscant a l'aigua.
ENGANYS
Prenc tovalloles.
El tovalloler sona
com gos que es queixa.
Gemecs de gossos.
El ventilador falla
i jo els escolto.
DALT DEL TREN
Al tren, els rostres,
amb cada sotragada,
es tornen còmics.
Al mateix ritme
balla tot el passatge
quan el tren frena.
VENCENT OBLITS
Cercant paraules
el cervell no reposa
quan té la imatge.
Em consumeixo
cercant unes paraules
que siguin noves.
DUBTANT
El
cap oscil·la
entre
veres i dubtes.
Comença
el somni.
La
paperera
és
plena de poemes
de
gran volada.
CAP D'ANY VENTÓS
Queixa dels arbres.
Entre les branques nues
passa un vent càlid.
Pel vent moguda,
oneja la bugada
quan l'any comença.
MEMÒRIA
Despunta
l'alba.
Encara
que no ho vulgui
res
no canvia.
Sota la pluja
dues boques s'ajunten.
El record torna.
REFLEXOS DEL MIRALL
Vius
el nou dia,
però
la mort et vexa
tot
i esperar-la.
Pensament
últim
quan
ja la mort s'afronta,
la
ment s'atura?
GENER
No hi haurà escola.
Tots els infants somien
el mateix somni.
Tres anys celebra.
L'infant torna somriures
quan rep joguines.
PENÚRIA
Només és runa
el bar on esmorzava
fa poques hores.
Els ulls m'inculpen.
Vull
la seva mirada
i tinc la teva.
TEMPS D'HIVERN
La gent sorpresa
per la pluja sobtada
busca refugi.
No em sembla freda
l'aigua de la nevera.
Tinc freds els llavis.
VESPRE
Sota la pluja,
mentre jo miro l'aigua,
ell parla i parla.
Ran de finestra,
de la pluja a l'empara,
gaudint la pluja.
BESTIOLES
Com cada dia
el poni que vam vendre
torna a la quadra.
D'ignota arbreda
ha entrat un picot bàrbar
per la finestra.
VIVINT
Humits els llavis,
bevent-nos l'un de
l'altra,
només nosaltres.
Sense paraules
tots dos units pels
llavis
només sentint-nos.
VISIONS
Moltes formigues
sense trencar la fila
vénen, van, tornen...
Es mouen soles
les potes de la taula.
El cap em roda.
L'OLLA AL FOC
Cavalquen pèsols
la ceba que culeja
entre bombolles.
Al mig de l'olla,
la ceba ballarina
el cul remena.
A FREC
Darrere un vano
la boca cobejada
guarda un somriure.
Seves i meves
les mans sobre una taula
entrelligades.
AIRE D'ESTIU
Ja són vacances.
Els arbres xiuxiuegen
quan el vent passa.
Brisa estiuenca.
Els arbres em saluden
amb frecs de fulles.
TRÈVOLS
Taques morades
entre verdor de fulles.
Floreixen trèvols.
Les flors de trèvol
que m'he aturat a veure,
ahir no hi eren.
UNA ABELLA
Topa
amb els mobles
l'abella
que entra a casa
fugint
del xàfec.
Mentre la miro,
l'abella agafa forces
per enlairar-se.
COMIAT
Només respira.
Ara sols puc amb ella
compartir l'aire.
Ara descansa.
Cap mal ja no pot fer-li
la vida injusta.
SOLITUD
Natura eterna.
A fora les cigales
canten i canten.
Tan solitari
com el mar i la lluna
d'aquesta platja.
III
PEDRES
“El símbol és
paradigma de l'ésser”.
QUARS
Doll
sagrat
que
neix de la roca
i
sadolla la set.
Missatgera
del cel
que
mostra el bon camí.
Origen
de la flama
i
font de la puresa.
Pedra
de la llum.
ÒPAL
Pedra
primigènia
que
pren o dóna vida.
Sòlid
altar
on
l'aire reposa.
Consol
de l'ànima
que
uneix natura i cel,
i
du l'esperança.
Habitacle de l'esperit.
MARAGDA
Pedra de la llum aquosa
que travessa la tenebra
i porta la pluja.
Alba i zenit
de la verdor terrestre.
Calze celestial
que fertilitza la terra.
Terror dels abismes.
AMETISTA
Pedra de la temperança.
Estendard de l'humil
tenyit de violeta.
Protectora de l'ànima
contra tota embriaguesa.
Reforç de la memòria
que guarda del verí
i guareix l'esperit.
SAFIR
Cor
dels senzills.
Tron
de bellesa que empeny
vers
la celístia.
Valor,
refugi dels desemparats
contra
la còlera vívida
del
foc.
Ull
guarit de l'angoixa.
Bressol de l'aire.
DIAMANT
Maduresa
del cristall
i
la terra.
Cim
de duresa prístina
com
l'inalterable llamp
de
la tempesta.
Lluor
tonant que ni creix
ni
decreix.
Pedra
immortal.
ROBÍ
Polpa
de sang.
Estendard
de la fortuna
quan
neix el porpra
i
calla la tristesa.
Pedra
del cor
que
allunya les tenebres.
Caliu
de l'amor embriac.
Memòria
dels amants.
TOPAZI
Lluor solar
i saó de l'espiga.
Guardiana de l'eternitat
que ve d'amunt
i travessa el cel.
Pedra divina
i jovenesa
de la força.
ATZABEJA
Avidesa i refugi
de la llum.
Fi de la tempesta
i protecció
de la llar.
Pedra virginal,
enemiga dels dimonis.
Guariment
dels mals.
TURQUESA
Arma
solar
que
fa fugir la nit
amb
llampecs i foc.
Pedra
guerrera
i
altar diví
on
batega el cor del món.
Portadora
de la força
i
de la vida.
LAPISLÀTZULI
Pedra
de la nit
que
atreu les estrelles.
Força
còsmica
del
cel sagrat
que
marca el destí.
Celestial
guaridora
de
tota malaltia.
Guarniment
de l'ànima.
JADE
Energia
còsmica
que
alimenta l'esperit
i
regenera el cos.
Harmonia
entre el cel
i
el món.
Pedra
de la bellesa
i
de les virtuts transcendents.
Renaixement
de la vida.
JASPI
Pedra
immarcescible
que
alleuja el dolor
i
allibera el ventre
de
la vida interior.
Fruit
immortal
que
neix de la terra
i
regna en el cel.
Apogeu
de la jovenesa.
BERIL
Via
oberta
entre
el cel i la terra.
Origen
de les aigües
que
fecunden els sembrats.
Fita
que marca els camins.
Llar
de la divinitat
i
centre del món.
Pedra
sagrada.
ÒNIX
Pedra
que anuncia
la
concepció
de
la nova vida.
Aliada
de les dones.
Receptora
de la sort
i
l'alegria.
Missatgera
de la pau.
Pedra
volguda.
TURMALINA
Pedra
solemne
que
conté
el
poder diví.
Connexió
entre el mortal
i
l'immortal.
Naixement
del saber
i
de la consciència.
Pedra
fecunda.
IV
PETITONS
“Un cuquet
nuet, nuet
llisca per la terra
humida.”
EL
GOSSET I LA NENA AGNÈS
Un
gosset en un terrat
rossega
un os i l'escup,
mentre
una nena i un gat
el
miren des d'un costat.
La
nena prop d'ell s'ajup,
i
tot de gatets en grup
l'envolten
tot fent rotllana.
El
gosset de mala gana
els
fa fora amb un bub-bub.
La
nena que es diu Agnès
li
diu a la seva mare:
«per
al gosset no hi ha res
de
tot el que cuines ara?».
«Quan
l'olla faci xup-xup,
li
donarem al gosset
un
plat d'estofat complet»,
diu
la mare de l'Agnès,
i
el gosset que ja ho ha entès
respon
amb un llarg bub-bub.
El
gosset amb molta gana
menja
del plat i s'atipa,
perquè
el seu cos li demana,
mentre
als gats fa pam-i-pipa.
I
amb la panxeta ben plena,
el
gosset movent la cua
que
l'alegria traspua,
omple
de petons la nena,
i
la mare no li esmena
llepades
de tota mena.
EL CUC
Dins un bosc a prop d'un
toll
un cuc s'ha quedat quiet
a una branca de fonoll.
Fins avui feia soroll
quan es cruspia un
banquet
de tiges verdes i fulles.
Ves amb compte, que si el
mulles,
no podrà fer-se el
capoll.
D'aquí a poc del cuc,
pobret,
sols restaran les
despulles
dins la boscana pregona.
I al cel, una papallona.
CAMÍ DEL SOL
Ara que ha acabat de
ploure,
tot el camp fa olor de
pluja.
Sortint de darrere un
roure,
un cargol vol veure món.
Ja pel pedrís puja i
puja,
i les banyes ha de moure
per no perdre ni un segon
en la seva caminada
sobre la pedra mullada.
Ara arriba al pot de
coure
del capdamunt de
l'escala,
i, si a poc a poc
s'embala,
arribarà qui sap on.
El roure de la placeta
callat contempla el
cargol
que ben decidit enceta
el seu camí cap al sol.
UNA FORMIGA
Res no triga la formiga
a portar aliments al niu,
si topa amb companyes,
riu
movent les seves antenes.
Menjars de totes les
menes
ella a carregar no triga:
grans de blat, polpes de
figa,
restes de mosques morenes
que algú cruel ha
esclafat.
I quan ella haurà
acabat,
junt amb les seves
companyes,
deixarà que el fred
hivern
ompli de neu les
muntanyes,
mentre el seu treball
etern
seguirà ben amagat
per sota del camp glaçat.
PRIMER VOL
Just acabada de néixer,
la mosca vola amb
prestesa
sense por de cap malesa.
Més tard, quan haurà de
créixer,
s'adonarà dels perills
que hi ha a la naturalesa
quan en els vols més
senzills
trobi paranys a les
comes,
o atreta per les aromes
tan aspres dels fems del
prat,
l'atrapi una teranyina,
i alguna aranya mesquina
la vulgui de primer plat.
RIU AMUNT
La petita granota
viu en terra remota.
A la llera d'un riu,
hi fa un niu de
bombolles,
i per les herbes molles
salta, coreja i riu.
Al seu niu a l'estiu
naixeran molts capgrossos
que amb llurs dinàmics
cossos
sota l'aigua viuran.
I quan els neixin potes
a unes terres remotes
riu amunt aniran.
LA MEVA TORTUGA
Jo tenia una tortuga
amb arrugues a la pell,
a la closca, un
reguitzell
de dibuixos geomètrics,
i a cada escata, una
arruga.
Vaig tenir presagis
tètrics
quan la vaig perdre de
vista
una tardor llarga i
trista.
Encaixada sota un test
quan vingué la
primavera,
per un creixement funest
de la seva closca entera,
quan volia anar a lloure
el cos no pogué somoure,
i encaixada sota el test,
la mort li vingué tot
prest.
LA GATA
La meva gata és molt
senyora.
Qualsevol data, qualsevol
hora,
quan entro a casa se'm
frega tota:
la seva manya per fer el
que vol
em destarota.
Mil cops em passa entre
les cames
quan estic sol
com un joc gràcil que
fan les dames
que veuen fàcil tenir-ho
tot.
La meva gata, sempre que
pot,
qualsevol hora, qualsevol
data,
mata la rata.
V
POETA
“...serà el destí com
un seguit de notes.”
AL CANTAUTOR LLUÍS LLACH
Com una allau, entrà en la nostra
vida
ensenyant-nos la forma de ser lliures
quan, al món, parlar de Catalunya
era parlar només d'una cultura
vençuda i oblidada en part pels
pobles,
a desgrat de l'esforç d'algun poeta.
Vivia el dictador quan el poeta,
ajudat per la gent de la cultura
compromesa al servei de Catalunya,
donà a conèixer, amb paraules
lliures,
la llengua catalana a tots els pobles
quan el país semblava buit de vida.
Fou la veu que tornà el poder als
pobles,
perquè també les gents de Catalunya
exercissin el seu dret de ser lliures,
malgrat les desraons d'aquesta vida,
fent pinya al voltant d'una cultura
renascuda en la lluita del poeta.
Som generacions a Catalunya
les que hem viscut amb els mots del
poeta,
i hem crescut pensant que la cultura
ha de servir per viure aquesta vida
com aprenents que un dia seran lliures
en el pervindre alliberat dels pobles.
Ja fa mil anys que la nostra cultura
es féu un lloc en el destí dels
pobles,
i les cançons difoses pel poeta
fan ben palès el fet que Catalunya
té part guanyada entre els països
lliures
i ja és mestressa de la seva vida.
Si penses que la música ens fa
lliures
i véns per primer cop a Catalunya
i vols també la llibertat dels
pobles,
recorda sempre el que ha dit el poeta:
omple la vida amb la teva cultura
i recorda que és teva aquesta vida.
A Catalunya som ara més lliures,
perquè el poeta ens ha acostat als
pobles
on la cultura ha
transformat la vida.
