L'ÚLTIM MORT DE LA GUERRA

Potser va quedar en una anècdota:

de fet, als diaris de l'època

va sortir un article anomenat

“L'últim mort de la guerra”.

Parlava del meu besavi,

mort l'últim dia de la guerra a Barcelona.

El meu pare m'explicava

que el seu avi era un home intel·ligent

i capaç, que havia ideat un sistema

per fer arribar el gas a totes les llars

de Lleida, on havia nascut.

A més, era independentista

com el seu fill, el tiet Antoni,

i el seu nét i pare meu, Antoni M.

Però fart de bombardejos i afusellaments,

fart de tanta guerra, va voler sortir al carrer

l'últim dia de la guerra a Barcelona,

per a victorejar les tropes franquistes:

li semblà que un grup de soldats que va veure

eren de les tropes de Franco, i va cridar:

«¡Viva Franco!», amb la desgràcia

que els soldats eren republicans

que marxaven ja de Barcelona.

Un milicià el sentí

i, implacable, li engegà un tret mortal.

Ho publicaren els diaris:

“L'últim mort de la guerra”.

Xavier Martí, 2016