ALS LLIMBS
L'ambulància ja va resultar inútil.
Al carrer hi van trobar el cos d'un home de mitjana edat amb
politraumatismes i el crani esberlat.. La veïna del tercer-quarta
havia avisat a la policia que al pis del costat havia sentit una
forta discussió i, més tard, els crits d'una dona i dos nens
demanant auxili. Quan els crits van acabar, havia sentit un cop
brutal al peu de l'edifici. La policia va trobar al pis el cadàver
d'una dona d'uns quaranta-cinc anys i els de dos adolescents.
Presentaven múltiples ganivetades, al pit, als braços i al coll. El
terra del pis estava ple de la sang dels tres.
Des de lluny, un matrimoni i els seus
dos fills miraven espantats el cadàver de l'home.
―Mireu
bé el que ha passat, fills meus, i apreneu com pot acabar una
família quan les coses es porten al límit―, digué el pare que es
deia Pere.
―Però,
papà, quin mal havien fet aquests dos nens i la seva mare? No et
sembla injust a tu?―, Preguntà el fill gran.
―Au,
Sara―, que així es deia la mare― explica'ls-hi com el fill més
gran li robava diners a la seva mare des que tenia catorze anys per
comprar marihuana, a la qual s'havia enganxat, i el petit des que
anava a l'Institut, es fumava les classes i anava als salons
recreatius per gastar-se els diners que li donava la mare en
videojocs―.
―I
tu, com ho saps tot això?―, inquirí el seu fill petit.
―Perquè
els conec. A la mare des de fa més de disset anys, i als seus fills,
des que van néixer―.
―Però―,
preguntà el petit―, aquestes conductes deuen tenir alguna causa,
no, papà?―.
―Pel
que jo sé, fins fa pocs anys, eren una família feliç i ben
avinguda. L'home treballava a una fàbrica de complements d'automoció
i la dona, que era modista, tenia una boutique al barri. Els dos
fills eren sans, espavilats i estudiosos―.
―Això
ja ens ho imaginem, papà,―digué el fill gran― el que no sabem
és per què tot es va tòrcer.
―Deixa
que ho expliqui jo, Pere―, digué la Sara, ―També conec la
història. Mireu, tot va canviar per aquesta família quan al pare el
van acomiadar de la feina. La fàbrica va tancar. L'empresa va
decidir traslladar-se a algun lloc amb mà d'obra més barata. Ell no
s'ho va prendre bé, i va començar a freqüentar bars de copes.
Arribava a casa seva borratxo i maltractava la seva dona i els dos
fills. Els fills van començar a desenvolupar conductes no
adaptatives, perquè la vida a casa seva es va fer insuportable. Van
començar a buscar compensacions que els permetessin evadir-se del
seu malestar. La seva dona va buscar l'escalfor dels braços d'un
altre home, també casat, que passava sovint per la seva boutique. El
marit arribava a casa seva com enfollit. Cridava, reia, plorava, i
deia que la culpa de tot el que li passava era haver-se casat i haver
tingut fills amb la Sara, i que existia un complot de tota la família
per fer-li mal. Es veu que quan ha arribat a casa aquesta nit ha
trobat al mòbil de la seva dona un missatge amorós d'aquell altre
home que ha conegut la Sara, i s'ha desfermat la tragèdia. Borratxo
com estava, ha agafat un ganivet de la cuina i ha començat a clavar
ganivetades a la seva dona. I també als seus dos fills, quan la
volien protegir posant-se davant d'ella. Tots tres han caigut morts
en un bassal de sang. Ell en adonar-se del que havia fet, s'ha
llançat al carrer des del balcó. Per què ho has fet, Pere, érem
una família feliç...―.
―Sí,
pare―, afegí el fill gran― ,per què ho has fet? Què serà de
nosaltres ara?―.
―Sí,―
digué el fill petit― tot es podia haver redreçat. Tots
t'estimàvem molt, papà, abans que comencessis a beure, i ara
també―.
―Ves
a saber a on anirem després d'aquests estranys llimbs on ara som―,
digué en Pere―. El nostre destí és tan difícil de saber com que
Déu i el dimoni es posin d'acord.
Xavier Martí, juny de 2020
