PÀTRIA COMPLETA
(Poema acròstic)
Estic i sóc, i a
poc a poc em faig,
Miro endavant, i em
veig i em sento nova.
Demano
poc ―potser
demano massa―:
Or i barres de sang
a la senyera,
L'or i la sang
guanyats per la paraula.
Anhelo dons, anhelo
riures nous
Que ofeguin sons
antics d'estèrils planys,
Uns riures clars
que portin noves gestes:
Estels d'argent,
camins il·limitats,
Senderes, corriols,
versos senzills,
Treball i esforç
de terra reverdida
Amb nous rebrots de
poble mil·lenari.
Pobra no sóc, que
tinc llengua i bandera:
Àvidament beuré
l'aigua pensada;
Tolls i fonts
fondes guardaran els mots
Rabiosament, com
qui amaga joies,
I a poc a poc
amararan la terra
Amb nou desig de
dolç ressorgiment.
Mireu-me tots ara
que estic completa:
Estic i sóc, i a
poc a poc em sé
Volguda entre les
altres nacions.
Així seré com
l'arbre que rebrota.
Xavier Martí
