ALS LLIMBS

L'ambulància ja va resultar inútil. Al carrer hi van trobar el cos d'un home de mitjana edat amb politraumatismes i el crani esberlat.. La veïna del tercer-quarta havia avisat a la policia que al pis del costat havia sentit una forta discussió i, més tard, els crits d'una dona i dos nens demanant auxili. Quan els crits van acabar, havia sentit un cop brutal al peu de l'edifici. La policia va trobar al pis el cadàver d'una dona d'uns quaranta-cinc anys i els de dos adolescents. Presentaven múltiples ganivetades, al pit, als braços i al coll. El terra del pis estava ple de la sang dels tres.

Des de lluny, un matrimoni i els seus dos fills miraven espantats el cadàver de l'home.

―Mireu bé el que ha passat, fills meus, i apreneu com pot acabar una família quan les coses es porten al límit―, digué el pare que es deia Pere.

―Però, papà, quin mal havien fet aquests dos nens i la seva mare? No et sembla injust a tu?―, Preguntà el fill gran.

―Au, Sara―, que així es deia la mare― explica'ls-hi com el fill més gran li robava diners a la seva mare des que tenia catorze anys per comprar marihuana, a la qual s'havia enganxat, i el petit des que anava a l'Institut, es fumava les classes i anava als salons recreatius per gastar-se els diners que li donava la mare en videojocs―.

―I tu, com ho saps tot això?―, inquirí el seu fill petit.

―Perquè els conec. A la mare des de fa més de disset anys, i als seus fills, des que van néixer―.

―Però―, preguntà el petit―, aquestes conductes deuen tenir alguna causa, no, papà?―.

―Pel que jo sé, fins fa pocs anys, eren una família feliç i ben avinguda. L'home treballava a una fàbrica de complements d'automoció i la dona, que era modista, tenia una boutique al barri. Els dos fills eren sans, espavilats i estudiosos―.

―Això ja ens ho imaginem, papà,―digué el fill gran― el que no sabem és per què tot es va tòrcer.

―Deixa que ho expliqui jo, Pere―, digué la Sara, ―També conec la història. Mireu, tot va canviar per aquesta família quan al pare el van acomiadar de la feina. La fàbrica va tancar. L'empresa va decidir traslladar-se a algun lloc amb mà d'obra més barata. Ell no s'ho va prendre bé, i va començar a freqüentar bars de copes. Arribava a casa seva borratxo i maltractava la seva dona i els dos fills. Els fills van començar a desenvolupar conductes no adaptatives, perquè la vida a casa seva es va fer insuportable. Van començar a buscar compensacions que els permetessin evadir-se del seu malestar. La seva dona va buscar l'escalfor dels braços d'un altre home, també casat, que passava sovint per la seva boutique. El marit arribava a casa seva com enfollit. Cridava, reia, plorava, i deia que la culpa de tot el que li passava era haver-se casat i haver tingut fills amb la Sara, i que existia un complot de tota la família per fer-li mal. Es veu que quan ha arribat a casa aquesta nit ha trobat al mòbil de la seva dona un missatge amorós d'aquell altre home que ha conegut la Sara, i s'ha desfermat la tragèdia. Borratxo com estava, ha agafat un ganivet de la cuina i ha començat a clavar ganivetades a la seva dona. I també als seus dos fills, quan la volien protegir posant-se davant d'ella. Tots tres han caigut morts en un bassal de sang. Ell en adonar-se del que havia fet, s'ha llançat al carrer des del balcó. Per què ho has fet, Pere, érem una família feliç...―.

―Sí, pare―, afegí el fill gran― ,per què ho has fet? Què serà de nosaltres ara?―.

―Sí,― digué el fill petit― tot es podia haver redreçat. Tots t'estimàvem molt, papà, abans que comencessis a beure, i ara també―.

―Ves a saber a on anirem després d'aquests estranys llimbs on ara som―, digué en Pere―. El nostre destí és tan difícil de saber com que Déu i el dimoni es posin d'acord.

Xavier Martí, juny de 2020