POSTAL DE LLORET

A la Cristina, de Lloret de Mar

Va venir l'adéu com havia de ser.

Vint-i-dos estius trucant a una porta tancada.

Vint-i-dos hiverns de malson

per una història acabada.

L'últim enamorament, l'última carta enviada,

l'últim bes apassionat, l'última carícia prohibida,

l'últim cim abans de caure.

L'amor i la mort ballaven el ball de plaça

i un núvol blanc plorava

per l'arbre mort sense néixer.

I jo donava consells i deia bones paraules

a qui tot m'ho hauria donat

si li parlava amb el cor.

Després, vint-i-dos anys ballant com una baldufa.

Xavier Martí