UN MALSON

Tenia jo vint anys

Encara el record m'impressiona.

A Valladolid, fent la mili.

Tan trist estava. Era un caporal trist.

Pensava que tot ho feia malament,

tot i que els meus superiors

em deien que era al contrari,

que tot ho feia bé.

Allà estava en aquell claustre tancat.

Allà estava, en el centre de la catedral.

Vaig mirar l'estàtua des de tots els angles.

Allí estava, mig humana mig vegetal,

sobre una font d'aigua esculpida,

allí, tota pedra tallada i treballada.

Què representava? Què hi feia allà?

Quan i qui l'havia esculpit?

No he tornat mai a Valladolid.

No crec que hi torni mai.

Com va ser la meva mili?

Un malson.

Xavier Martí