Uns poemes de quan era jove. Els he conservat, per no renegar del pobre noi que els va escriure.
ROSA
DELS VENTS
Xavier
Martí Garcia
rosa dels
vents...
A un noi de
vint anys que creia en l'amor
Estos días azules y
este sol de la infancia.
(ANTONIO MACHADO: Poesías
de guerra)
Plora amb mi, per mi,
el teu fill, Maria?
(SALVADOR ESPRIU: El
caminant i el mur)
-duria l'estampeta
arran, arran del cor.
(JOAN SALVAT-PAPASSEIT: La
gesta dels estels)
Saber sofrir sense
llanguir, i amar
(J. V. FOIX: Sol i de dol)
Tenim set d'existir més
enllà de les formes
on ens ha clos el temps
i la realitat
(MÀRIUS TORRES: Poesies)
Porque ya no hay quien
reparta el pan ni el vino,
ni quien cultive
hierbas en la boca del muerto,
ni quien abra los linos
del reposo
(FEDERICO GARCÍA LORCA:
Poeta en Nueva York)
ÍNDEX
Epígraf 2
Dedicatòria i
epígrafs 3
Índex 4
1.-ACRÒSTIC 6
2.-Tresor de la
natura 7
3.-Com el vol de
l'oronella 7
4.-LES FONTS DE
LA VIDA 8
I.-Tu esculls 8
II.-De les fonts de la
llum brolla la vida 8
5.-JOC D'ESCACS
9
I.-Dos reis sols (negre
i blanc) 9
II.-Hem canviat els
peons 9
III.-El cavaller
enamorat 10
6.-Nu, prop del
mar 11
7.-AMOR
EFÍMER 12
8.-VIDA
D'APRENENT 13
I.-Pujo a Lesseps; ve
Fontana 13
II.-M'exalta la
joventut! 13
III.-Plou als cims i a
les valls: va ploviscant 14
IV.-Aquests ribots de
fuster 15
V.-La seva estimada 16
9.-CANÇÓ DE
BRESSOL D'ANNA 18
10.-Mira com
plora l'infant! 20
11.-Rodonet,
l'infant ens mira 20
12.-BRESSOL 21
13.-DESIG 22
I.-T'estimo, perquè
ets dolça 22
II.-Volies un
esportista 22
14.-VIDA
D'ESTUDIANT 23
I.-Ai del tracte amb
les paraules! 23
II.-Que en prendre't un
bon gelat 23
III.-La munió de
vocals 24
IV.-El teorema de
Fermat 24
V.-Els vells secrets de
l'Àlgebra aprendràs 25
15.-REPÒS 26
16.-PLANY 27
17.-Pures lluors
d'or esdevenen d'argent 28
18.-OFRENA 29
19.-José Martí,
potser parent llunyà 30
20.-No estic
enamorat 31
21.-CAMPIONS
D'EUROPA 32
22.-AHIR 34
1
ACRÒSTIC
«Xiquet»,
em deia el meu avi.
Avui
ja no sóc xiquet,
Visc
al meu abecedari
I
m'amago de la gent.
«Ets
lo més caio del barri»,
Riu
l'avi des del seu cel.
2
Tresor de la natura,
rosa de sang,
que enalteixes el fang
en creació pura:
ets misteri de la vida,
de fang en sang
convertida!
3
Com el vol de l'oronella
que obre el cor de la
rosella,
és el vol del pensament
pel celobert del cervell:
la dolça oronella i ell
deixen endarrere el vent.
Mentre l'ocell fa la
volta,
també hi ha un cor que
l'escolta!
4
LES FONTS DE LA VIDA
I
Tu esculls:
la llum
o el fum
als ulls?
II
De les fonts de la llum
brolla la vida;
sota els inferns del fum,
l'home l'oblida.
A les fonts de la llum
nasqué la Terra;
ofegada pel fum, serà
desferra.
5
JOC D'ESCACS
I
Dos reis sols (negre i
blanc)
en uns escacs de platja:
no em guanyaràs,
mes no podré guanyar-te.
II
Hem canviat els peons
(és com canviar raons).
Aviat tindré avantatge:
a poc a poc,
desfaig el teu enroc
(tinc prou coratge).
Com una allau,
entraré en el teu palau!
III
El cavaller enamorat
no té l'amor de la reina.
Quan s'hi acosta,
vacil·lant,
li diu que té massa
feina.
T'escau el paper de reina!
(la teva feina has de fer,
però hauràs d'esmolar
l'eina
per a poder-la fer bé).
6
Nu, prop del mar,
el mar em porta,
el mar s'enduu
la teva ombra.
No has vingut tu,
i el mar es trenca
en mil cristalls
contra les roques.
Tu no has vingut,
l'aire fresqueja,
i, fa hores ja,
la platja és fosca.
No has vingut tu,
i resto sol,
i tot és fosc
sota el meu plor.
7
AMOR EFÍMER
Em dius que t'he perdut:
m'ho dius amb pena?
Els teus ulls són eixuts
a la cara serena.
Xic seria l'amor
que tan de pressa
ha fugit del teu cor
per una esquerda.
Mes s'ha acabat el joc,
i no vull ser amable:
se'm feia el teu amor
IN-SU-POR-TA-BLE!
8
VIDA D'APRENENT
I
Pujo a Lesseps; ve
Fontana,
Diagonal, Passeig de
Gràcia,
i, a Catalunya, transbord;
Urquinaona, Arc de Triomf,
Marina, Glòries, Clot
(de la rutina diària,
només escapa qui pot).
II
M'exalta la joventut!
Jo he treballat amb les
mans,
i no n'he fet mai virtut:
treballaré, com abans,
per als joves catalans!
III
Plou als cims i a les
valls: va ploviscant.
Vaig regruixant:
a poc a poc s'acumula
la fusta, feta encenalls,
mentre les gotes busquen
secrets amagatalls.
Descomponen la llum en mil
cristalls:
goig de la llum reflectida
en miralls!
IV
Aquests ribots de fuster
fan com fa el meu
pensament,
que poleix el mot primer
perquè el vers vagi
creixent.
I els regruixos de la
fusta
són com els mots que jo
he escrit,
que tenen la mida justa
per a atènyer l'infinit.
Ara ja encaixar els
regruixos
és feina de rellotger;
i no em calen pas
dibuixos,
perquè he après el que
he de fer.
Abans mai no havia escrit,
mes podia muntar taules,
per això ara llanço un
crit:
«també ho faré amb les
paraules!».
V
La seva estimada
és dolça i callada,
i no diu cap mot.
Ell va cada dia
a fer fusteria
al barri del Clot.
Buscava en revistes
d'imatges mai vistes
la virilitat.
Del pler solitari
no és tan partidari,
perquè ha madurat.
Ella és una rosa
que ha romàs reclosa
—mai no s'ha queixat—.
I ha hagut de péixer,
com a un nen del néixer,
el seu estimat.
Ell dóna als fusters
poemes sincers
que ella ha somiat
—per al nou amor,
té tot un tresor
de felicitat—.
9
CANÇÓ DE BRESSOL
D'ANNA
Un jardí polit
és el riure d'Anna.
Si es mou en el llit,
deu ser que té gana.
Fes non-non, non-non,
—el cel ja és tot
grana!—.
Fes non-non, non-non,
que ara ve la son.
El pare es diu Jordi,
i, la mare, Neus.
Són, que jo recordi,
de sempre amics meus.
Fes non-non, non-non,
—els plors són molt
breus—.
Fes non-non, non-non,
que ja ve la son.
Del pit de la mare,
xumarà la vida.
Li comprarà el pare
un vestit a mida.
Fes non-non, non-non,
—mireu, ja no crida!—.
Fes non-non, non-non,
que ara ve la son.
Panxeta ben plena,
a sobre del llit,
ja la vostra nena
del tot s'ha adormit.
Fes non-non, non-non,
—ja arriba la nit—.
Fes non-non, non-non:
ja ha vingut la son!
10
Mira com plora l'infant!
(el primer crit de
protesta
contra els qui som al
voltant,
fem veure que és cant de
festa!).
11
Rodonet, l'infant ens mira
i el que veu li meravella
(no hi ha cosa més bonica
que la natura sense ira).
El veiem picar de mans
i córrer, enjogassat,
perquè al seu cor li han
posat
el cel, en dar-li la vida.
12
BRESSOL
Si no dorms, ve el llop i
se't menja tot!
Si dorms, et cantaré
aquell cant remot
que, cada matí, quan es
lleva el sol,
des de molt lluny, refila
el rossinyol.
I ens agrada, sí, a mi i
al minyó,
sentir, de matí, la seva
cançó!
13
DESIG
I
T'estimo, perquè ets
dolça,
perquè t'has lliurat
tota,
perquè, per tu, sóc
home.
II
Volies un esportista:
qui t'estimava era jo
—sóc negat per a
l'esport—,
és una cosa ben trista.
Que trobis un home bo
que et pugui estrènyer
ben fort,
és el que et desitjo jo.
14
VIDA D'ESTUDIANT
I
Ai del tracte amb les
paraules!
Ai d'aquelles noies brunes
que ara surten de les
aules!
Ai de l'amor de les unes!
Ai de l'amor de les
altres!
Ai com voldria
estimar-les!
II
Que en prendre't un bon
gelat,
al bar de la facultat,
et tractin com un estrany,
és el que em fereix,
company;
però és horrible,
horrible
que valguin més les
paraules
que una furtiva besada
(el món d'avui és
terrible:
només pots somiar mil
faules
mentre fas la matinada)
(per sort, un refresc de
cola
val com un bitllet de bus,
i un tros de truita
espanyola
és per a fer-ne un bon
ús).
III
La munió de vocals,
la riquesa idiomàtica,
són coses tan principals
com qualsevol matemàtica.
IV
El teorema de Fermat
no té solució entera
per a ena més gran que
dos.
És veritable o és fals?
Què més voldria a la
vida
que saber-ne el resultat,
per més complicat que
fos.
V
Els vells secrets de
l'Àlgebra aprendràs
quan llegiràs això que
ara t'explico:
«que la funció efa
tendeix cap al límit ela en a,
significa que per a tot
èpsilon més gran que zero
existeix algun delta més
gran que zero
tal que, per a tot ics, si
el valor absolut d'ics menys a
es troba entre zero i
delta, aleshores
el valor absolut del valor
que pren ics
a la funció efa, menys
ela, és menor que èpsilon».
Tot el que he escrit ací,
tot el que trobes,
era lluny del camí
d'obtenir proves.
M'estimo encara aquelles
matemàtiques,
però també viuré
d'altres temàtiques.
15
REPÒS
Agermanat amb el vent,
aire silent,
duus la flaire d'aquell
cos,
el repòs del qual —animal
fabulós—,
és dansaire en el vent,
i és aire en moviment.
16
PLANY
Quanta, quanta, quanta
guerra
sobre el pobre país
vostre,
a la vostra pobra terra!
La seva esmolada serra
ha marcat ja més d'un
rostre.
17
Pures lluors d'or
esdevenen d'argent:
els inquisidors preparen
el turment
(or per al goig; argent
per al sofriment).
Un sol roig tanca l'estoig
cap a ponent.
18
OFRENA
Jo, pirata d'altres
terres,
t'he portat aquest tresor
que llueix en les tres
gerres.
T'he portat un bocí d'or
del meu tresor de pirata
perquè em portis dins el
cor.
T'he portat un xic de
plata,
que potser t'ha de
commoure,
perquè recordis la data.
T'he portat un poc de
coure
perquè l'amor que ens ha
unit
creixi tan fort com un
roure
i ens aixoplugui de nit.
19
José Martí, potser
parent llunyà:
dóna'm la mà, tots dos
farem camí.
Versos senzills que escric
en català,
del so cubà, si tu vols,
seran fills.
El teu cant fi jamai no
morirà,
si tu em dónes la mà i
fem camí.
El meu destí compartiré
de grat
amb el meu admirat José
Martí.
20
No estic enamorat,
i això no està bé:
si no hi estic,
ja hi estaré.
Si no sóc el teu amant,
ja el seré.
No sóc ric,
i això no va bé:
si no en sóc,
ja en seré.
Al sol groc
m'acostaré:
si no ho he fet,
aviat ho faré.
Com un estel,
t'il·luminaré.
21
CAMPIONS D'EUROPA
Fem voleiar la bandera,
que alci Alexanco la copa,
perquè ha estat llarga
l'espera
i som campions d'Europa!
Visca Stoichkov i Amor,
Eusebio i Zubizarreta,
que tenen tan gran el cor
—vagi per ells la
floreta—.
Visca Nadal i Ferrer,
i Cruyff i Witschge
holandesos
amb Koeman, de
l'estranger,
segons diuen els entesos.
Visca Nando, Txiki i
Serna,
Cristóbal, Goiko i Juan
Carlos,
que han encès la flama
eterna
que mai no ens farà
oblidar-los.
Visca Laudrup, Guardiola,
Bakero, Busquets, Salinas
—tot un gran equip que
vola
sobre prades argentines—.
Fa trenta anys, foren els
pals
els que ens van furtar la
glòria;
fa sis, fou un gran
trasbals,
però hem passat a la
història.
Avui no costa lliurar-se
al fort clam de visca el
Barça!
22
AHIR
Cants d'ocells dins
l'arbreda
estius d'ahir
rutes mai no oblidades
balconades obertes
aigua del pou
silenci a la placeta
ulls oberts a la vida
cants infantils
somriu la llum de l'alba
llet de cada matí
taula parada
arbres obren camins
aigua que canta als recs
mans recordades
es gronxa un balancí.
en las simetrías que
existen
