SENY I RAUXA

Si la vida és com un teatre, jo conec dues maneres de prendre-la i representar-la, les dues basades en l'absurd: la de les obres de Ionesco i la de les obres de Kafka. La primera critica la impossibilitat que les relacions entre les persones responguin a cap pauta lògica, i en llegir-ho provoca la rialla del lector, per la desenraonada comicitat dels diàlegs. En les obres de Kafka, la crítica és més sòrdida, i el lector queda colpit per la impossibilitat que les víctimes escapin a uns botxins que actuen degut a
unes conviccions, la crueltat de les quals també és gratuïta.

Els coneguts seny i rauxa catalans poden degenerar en aquestes dues vessants de l'absurditat. La rauxa pot arribar a fer-nos creure que som autosuficients i que podem riure de tot, encara que causem dolor a moltes persones. El seny pot arribar a fer-nos creure que l'humor és una debilitat i que no podem fer cap crítica dels poderosos, tot i sabent que el que fan es basa en criteris equivocats i parcials.

Carta als diaris: Xavier Martí