sábado, 18 de abril de 2020

GROC, GROC, GROC, FORA D'ESPANYA
(“Mort de gana” de La Trinca)

Ara sóc fora d'Espanya,
lluny d'Espanya, lluny d'Espanya!
Jo era president
d'un país molt maco,
i ara me n'han tret,
perquè he armat el “taco”.
I a sobre m'acusen
que això és un “atraco”!

Sóc, sóc, sóc fora d'Espanya,
lluny d'Espanya, lluny d'Espanya!
Vaig vestit de groc,
perquè a mi m'agrada.
Jo sóc un senyor
fora i dins d'Espanya.
I que ningú digui
que en Carles enganya!

Sóc republicà
i independentista,
i més català
que la llonganissa.
Vull que tothom voti
per la meva llista!
Groc, groc, groc, ben lluny d'Espanya,
lluny d'Espanya, lluny d'Espanya!




SI NO FOS

Si no fos que ja tinc gat
tindria un gos

Si no fos...
Si no fos que tinc pocs quartos
em faria el generós.

Si no fos...
Si no fos per les ulleres
ho veuria tot borrós.

Si no fos...
Si no fos per les amigues
tot seria esgarrifós.

Si no fos...
Si no fos a Catalunya
on trobaria redós?

Si no fos...
Si no fos pel Pati Groc
ja hauria tocat el dos.




Xavier Martí





EL GENERALÍNFIMO


Franco, mas no cortés. Anchas caderas.
Aflautada la voz. Corto de talla.
Con el garrote vil al pueblo acalla.
Aprendió del fascismo sus maneras.

Reparte entre los suyos las carteras
y deja al inocente la metralla
que libera la bomba cuando estalla
marcando cicatrices duraderas.

Con sus manos inmundas, inaugura
aquí nueva prisión, allá un pantano.
Sestea su patética figura

por el gran continente americano,
y es aclamado en toda dictadura,
y en cada dictador tiene un hermano.










 








CANCIÓN DE CUNA


Juanito sigue en su trono.
Juanito sigue saludando,
parece contento.
Van pasando sus preferidos, a saber:
Carlos, Adolfo, Leopoldo, Felipe, José María, José Luis y Mariano.
Juanito saluda y sonríe,
muestra una estrella y la esconde:
parece estar solo en su planeta.
Juanito ha tenido sus juegos.
Juanito sigue jugando,
parece feliz.
A Juanito le gusta el vaivén.
A Juanito le regalaron una semilla poderosa.
Juanito nació, creció mucho y se reprodujo mucho.
Juanito sigue en su trono,
duerme.
¡No le despertéis!



Xavier Martí










HAIKUS



Lluny de les platges
el terrat és fantàstic
com a solàrium.



Cau de la lleixa
la llibreta amagada
que jo buscava.



Llevant-me d'hora
demà veuré com broten
les flors de trèvol.



Cau de la lleixa
la llibreta buscada
entre uns quants llibres.



Les gotes cauen
gentilment de les fulles.
Sendera estreta.




És tan bonica!
M'he apressat a posar-me
màniga curta.



Durant les festes
una llum encantada
brilla en els rostres.



Molts barbs em tiben
els pelets de les cames.
Riu de muntanya.



No paris, nena!
Veure't jugar m'alleuja
la llarga pena.



Dofins ocupen
el port deixat pels homes.
Murmuri d'aigua.



Al port contemplo
com els dofins es mouen
per l'aigua mansa.


Senglars ocupen
l'espai deixat pels homes
entre silencis.