UTOPIA

Per servar la utopia

he alçat els punys i la veu quan ha calgut,

he esperat a descarregar la meva esquena

del pes que havien posat els meus parents

amb bones intencions i criteris senils,

m'he desviat d'un camí pulcríssim

que desembocava en el suïcidi,

he rigut sense poder parar

quan estava envoltat de molts enemics,

he escopit a la cara de gent

amb carreres, diners, cotxes

i idees rígides, tan documentades com inútils,

he mort el nen i l'adolescent que era

les idees del qual algú va confondre amb profecies

i només eren intuïcions i paraules per sortir del pas,

he deixat de venerar el meu pare i he trencat

les cadenes amb què em volia lligar mentre visqués,

perquè es veu que jo era perillós.

I ara servo el que he après de mi mateix

i de la humanitat,

ja sense por a cap càstig,

sense esperar grans plaers ni grans dolors,

i amb fe en una futura consciència universal,

amb la qual tothom tindrà en qualsevol lloc

i en qualsevol temps just allò que necessita

conforme a la seva pròpia naturalesa.

Xavier Martí, 18 de juliol de 2020