POBRETES LES DRÍNGOLES

Potser les dríngoles no ho sàpiguen,

ning-nang!, ning-nang!, pobretes,

però sóc un dels últims llondros.

Sóc un llondro, un taujà, un dropo,

un betzol, un beneit, un ximple, un sòmines:

ho sé i me n’alegro.

Les dríngoles, pobretes, què n’han de fer?,

ning-nang!, ning-nang!, pobretes.

El que no seré mai és un “tonto”:

dir-me “tonto” és una falòrnia.

Què n’han de fer, d’això les dríngoles, pobretes?,

potser, amb el permís de l'Institut d'Estudis Catalans,

anunciar la mort de l’últim llondro

i el naixement del primer “tonto”.

Ning-nang!, ning-nang!, pobretes.

Xavier Martí