UNA VIDA ALTA

Veus aquell senyor assegut

amb les mans tan arrugades?

Potser no ho diries mai,

però era un nen que jugava

i també anava amb els pares

a l'escola i de vacances,

i la vida li somreia:

era tan petit encara!

Amb la força dels estudis

i del treball sense treva,

aixecà la nostra pàtria,

per fer-nos-la millor encara

i donar als seus fills i néts

molts motius per estimar-la.

Ara amb el país ja en marxa,

no porta pes a l'esquena.

Ara són els fills i néts

els que hauran de portar-ne.

Ara ell, confiat, descansa,

i pensa que potser li espera

una vida molt més alta.

Xavier Martí García, 9 de maig de 2020