NIT

Sóc humà; res del que sigui humà

m'és estrany. Res de mi m'estranya,

ni que sigui al racó més amagat

del meu pensament, sigui bo o dolent.

Si em capbusso en la meva nit,

trobo desig, aberracions, puresa,

grandesa d'esperit i petitesa,

i, ranquejant, arrossego la càrrega fins a odiar-la.

Triomfo i perdo, aixeco el cap i l'arronso,

provo d'amollar llast tot afrontant la vida,

acceptant el clarobscur de l'home.

«Humanus sum; humani nihil

a me alienum puto»[1].

 

---

[1] “Sóc humà; res del que sigui humà // m’estranya”, en llatí. N. de l’A.