AURES DE MAÇANET DE CABRENYS

TANKA

Plou ja fa estona.

Se sent la cantarella

a la teulada.

La riera mormola

en un secret llenguatge.

AHIR

Cants d'ocells dins l'arbreda

estius d'ahir

rutes mai no oblidades

balconades obertes

aigua del pou

silenci a la placeta

ulls oberts a la vida

cants infantils

somriu la llum de l'alba

llet de cada matí

taula parada

arbres obren camins

aigua que canta als recs

mans recordades

es gronxa un balancí.

HOMENATGE

Emmarcades en el meu record

estan les hores passades dels antics estius,

amb marcs lluminosos de fusta lluenta,

com el marc del balcó del meu dormitori

on entrava la llum de la dolça placeta.

A dins d'aquest quadre jugàvem tots junts

durant uns matins de llum inacabable.

Teníem temps de fer una excursió

i després hores per banyar-nos al riu.

Havent dinat fèiem la migdiada

i, com plovia totes les tardes,

tots aixoplugats al menjador de casa,

jugàvem a les cartes a l'empar d'uns pares

als quals ara em dol no haver-los agraït prou

aquelles hores eternes guanyades per a nosaltres

mercès al seu treball i al seu amor veritable.

LA FONT DE CAN VIÑAS

La font de Can Viñas

feia una remor de paisatge encantat.

A l'ombra d'un roure centenari,

el roure de Can Viñas,

l'aigua claríssima i pura,

en caure sobre el pedrís,

era una dolça música estimada

per tots nosaltres, joves i vells,

quan ens reuníem al seu voltant

tot descansant del malson de l'hivern

i les seves odiades rutines,

i somiàvem que el temps no passaria

mentre l'aigua queia

amb una cantarella eterna

com el nostre somni d'aturar el temps

en aquella tarda d'estiu

que només jo recordo

en aquell indret idíl·lic

perdut per sempre.

TANKA

Del prat m'arriba

el murmuri de l'aigua

de fonts ocultes.

El camp ressec recorro

mentre apressat les busco.