L'ALTRE MÓN

Va ser durant els dies

en què jo tornava a creure

quan, amb tres morts sobtades,

vaig sentir d'un cop tot el pes del destí.

Una va ser a l'allunyat Japó,

una altra la plorava jo a les xarxes,

i la tercera, després d'un soroll sec,

en un accident a prop de casa.

Amb ulls eixuts

mirava jo d'esbrinar

fins a on m'arribava la pena,

i si de debò la sentia:

són altres dols d'altres famílies, pensava,

qüestió només de combinatòria

amb què funciona el nostre món

i que els humans, ingenus,

anomenem atzar.

Potser és aquí només, al nostre món,

on podem sentir la pena

i, a l'altre món,

de seguida s'oblidin tots els mals.

Ho espero.

Xavier Martí, maig de 2020