EL NOSTRE PA

Com ja sabeu jo sóc un nostàlgic:

Oh, rieres i boscos de la meva infància!

Oh, la il·lusió de llevar-te en aquell poble

sense més obligació que divertir-te!

I fer salut: pels matins, les caminades,

al migdia, banyar-te a les gorgues,

a la tarda, berenar pa amb xocolata.

I el pa era especial. Amb el pare anàvem

a la fleca a comprar els llonguets,

i el forner els feia com havia après del seu pare

i del seu avi. I cada llonguet, diria jo,

que era idèntic al de la tarda anterior.

Si més tard plovia, contemplàvem la pluja

arrecerats i abrigats amb els jerseis

que teníem per abrigar-nos en tardes com aquella.

A la nit, si parava de ploure

anàvem a caçar cargols pels corriols.

Oh. com recordo aquells dies

en què el temps semblava infinit!

Si sabéssiu que revisc aquells dies feliços

quan sento que el meu present em fa patir!

Xavier Martí                                                 Imatges de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)