QUAN BATEGUES LES ALES S'ENDOLCEIX L'AIRE

“Quan bategues les ales s'endolceix l'aire”,

de la meva amiga Pura Lázaro, poetessa

Quan un àngel somriu

s'obre una porta al cel.

Per aquesta porta hi caben

totes les ales, els llavis,

els petons, la gràcia,

la tendresa, la dolçor

que ens du sense pensar

cap al món màgic

i també terrenal

on l'amiga Pura ens acull

i ens fa sentir-nos

útils i estimats.

Xavier Martí