Un poema d'abans d'ahir:

ALGUN DIA, TU

Guardaré les meves celles arrufades

junt amb un bon recull de desenganys

tots pastats per mans expertes d'ignorants

que, inconscients o sàdics, somreien quan pensaven

que no me'n sortiria, per quan et vulguis fer veu.

I guardaré les visions d'un adolescent

junt amb el feix de moments idiotes

que molts savis s'esforçaren a proporcionar-me,

perquè jo era el més gros que hi havia al món,

per quan tu vulguis ser veu.

Quan tu vulguis ser veu i et facis veu,

deixaràs d'un cop tots els manuals

que arrossegues per combatre la injustícia,

per cridar la llum que hauràs après

junt amb el nom de qui sempre ha volgut

tenir-te a prop quan tu vulguis.

Xavier Martí