CRÍTICA

M'he fet massa de ciutat,

o, potser, és que no he pogut escollir,

i el soroll de màquines burxant l'orella

de dia i de nit, m'ha deixat indefens i sord.

Com no recordar les suaus remors del camp?

M'omplien, més que l'oïda, l'ànim i l'ànima.

I què pensar de la joventut d'ara?

Quan van al camp, es queixen de les campanes,

de les esquelles, del quiquiriquic del gall,

dels lladrucs dels gossos, i troben la pau

en les joguines que els han regalat

les noves tecnologies, i ja no saben

ni escoltar ni sentir ni somiar.

Potser és que m'he tornat un vell xaruc nostàlgic

i canto a tot el que s'ha perdut.

Xavier Martí