LA GENT BONICA

Aquest món margina la gent bonica.

La gent bonica ha de buscar

on és l'altra gent bonica,

com el nàufrag busca una illa on descansar.

Quan la gent bonica es reuneix,

la seva força no té aturador,

encara que altra gent la menyspreï.

La gent bonica hauria d'heretar el món,

tot i que les herències, a vegades,

són complicades, i cal pagar l'impost de successió,

perquè el món d'avui és propietat d'una gent seriosa,

estranya, difícil, antipàtica.

Jo, potser, sóc part de la gent bonica,

perquè formo part d'un grup de gent bonica

que mai no m'ha rebutjat ni m'ha jutjat.

Formar part d'un grup de gent bonica,

és com descobrir un dia que ets un cigne

entre una família de cignes, i no un aneguet lleig

com t'havia fet creure la gent que no és bonica.

Xavier Martí